LES BRUIXES DEL CABARET DE VOLTAIRE - Sortida Geocachers

LES BRUIXES DEL CABARET DE VOLTAIRE - Sortida Geocachers

 

Els tres caches que conformen el joc "Les bruixes del cabaret de Voltaire", són com, el Cabaret de Voltaire, un espai propi on les bruixes, bruixots, bruixetes, etc., poden expressar-se lliurement, sense por a ser censurades o incompreses. Les bruixes del Cabaret de Voltaire fan rialles, ploren, es diverteixen, són lliures, tot és irracional..., tot menys la crua realitat.

 

Karawane, dels ideals més purs, hem de pensar com bruixes i allunyar-nos 

d'allò racional, qüestionar-ho tot, el llenguatge, el coneixement, els sons, els colors,

 etc., fins a dissipar-se, endinsar-se en l'irracional, el primitiu, els sons guturals en 

aquest cas.  Deixar la ment en suspensió, connectar-nos amb l'interior, 

oblidar-nos de la realitat per uns instants. Anem a ser bruixes!!!

Una mica més d' Informació:  

Era de les Bruixes - EdatmitjanaVacarisses 

Ruta proposada - Wikiloc

Tres cachés:

- Cruïlla - Les Bruixes del Cabaret de Voltaire
N 41° 35.375 E 001° 52.265  -  UTM: 31T E 405906 N 4604825 
Geocaching Cruïlla
- Desviació - Les Bruixes del Cabaret de Voltaire 
N 41° 35.541 E 001° 51.880  -  UTM: 31T E 405375 N 4605139 
Geocaching desviació
- L'era - Les Bruixes del Cabaret de Voltair
                            
N 41° 35.268 E 001° 52.182  -  UTM: 31T E 405788 N 4604629 

- Geocaching era

 

El pòcim per aprovar exàmens, secret de les bruixes més sàvies.

* IMPORTANT: Per fer ús correcte d'aquest joc us heu de

descarregar l'APP Geocaching

 

Amb les coordenades que us hem deixat també la podeu fer, però sempre és més divertit i fàcil amb l'aplicació. Allà també trobareu la informació addiccional de cada geocaché.

Cerqueu a l'APP,  Les Bruixes del Cabaret de Voltaire

I si voleu, ens podeu deixar un comentari. Que sempre és d'agrair!!!

 

Important:

Descripció del terreny:

- Penseu que haureu de caminar. Podeu fer, perfectament 10 km, si voleu fer la troballa en un mateix dia.

- Les vistes són espectaculars, especialment des del Pla o Era de les Bruixes, Geocaché 3.

- Porteu aigua i alguna cosa de menjar. Us anirà bé fer una paradeta i gaudiu de l'espai.

- No feu la ruta en dies de molta calor, no és un espai obac.

- Hi ha espais on heu de vigilar com i on poseu els peus, per tal no caure per la carena de la muntanya. No és difícil però vigileu.

- Recordeu que tota l'experiència GEOCACHING és per fer sota la vostra responsabilitat, l'Associació Excursionista Cultural Miscel·lània NO som responsables en cap cas dels incidents que puguin ocórrer. Nosaltres creem i cuidem el manteniment dels caches, les circunstàncies i responsabilitat itínere són vostres.

- Gaudiu i respecteu l'entor, així com els caches. Heu de deixar-ho tal com ho trobareu, per tal tothom i totadona els pugui gaudir.

 

Sort i si voleu fer-nos arribar fotos xules o pensaments exotèrics els penjarem en aquest blog !!!

EL TRIUMVIRAT DE L'AIGUA - Sortida Geocachers

EL TRIUMVIRAT DE L'AIGUA - Sortida Geocachers

Com ens agraden les sortides, les excursions i si aprenem una mica, encara més!

Aquest és el criteri de les sortides "geocacheres" de l'Associació Excursionista i cultural Miscel·lània de Vacarisses.

Aquesta vegada hem decidit anar a conèixer el poder i la importància de l'aigua.

Un tres x tres que hem volgut definir com: El triumvirat de l'aigua.

Grup "geocachero": El Triumvirat de l'aigua '19

Agafeu telèfon (establiu coordenades)  i iniciem: 

Amb el grup vàrem donar sortida  des del cementiri del poble, pujarem per darrere de la residència del Serrat vers el camí de la Torrota.  

Un cop heu fet la pujada més "intensa", hi ha la drecera, a la vostra dreta, marcada amb el tram Matagalls-Montserrat  (marques de color vermell-verd).

Can Lleonard  (El Triumvirat de l'aigua) 

N 41º37.032  E 001º 55.197 - https://www.geocaching.com/geocache/GC8YN0R

Una mica més d'informació: El Pou del Lleonard

Can Còdol (El Triumvirat de l'aigua)

N 41º37.199  E 001º 54.523 - https://www.geocaching.com/geocache/GC8YN02

Una mica més d'informació: El molí fariner de can Còdol 

Sanana (El Triumvirat de l'aigua)

N 41º 37.319 E001º54.179 - https://www.geocaching.com/geocache/GC8YMZB

Una mica més d'informació: Font Sanana

 * IMPORTANT: Per fer ús correcte d'aquest joc us heu de descarregar l'APP Geocaching

Amb les coordenades que us hem deixat també la podeu fer, però sempre és més divertit i fàcil amb l'aplicació. Allà també trobareu la informació addiccional de cada geocaché.

I si voleu, ens podeu deixar un comentari. Que sempre és d'agrair!!!

Unes fotos més...

 

Les Colònies del Llobregat II (1a part)

De Cal Casas fin a l'Ametlla de Merola

Cal Casas i L'Ametlla de Merola

El riu Llobregat té una extensió de més de 170km de longitud, i des del seu naixement fins a arribar a la seva desembocadura, trobem diferents rutes per gaudir dels seus paratges: Les Fonts del Llobregat, l'embassament de La Baells, les Colònies tèxtils, la Séquia, el Delta del Llobregat,... 

En alguns punts del seu recorregut, dóna la sensació de ser un riu pobre en cabal, però no és així. El gran "boom" industrial tèxtil del segle XIX, va carregar de fàbriques els seus marges i amb això, la construcció de rescloses i canals per poder desviar l'aigua necessària per aconseguir l'energia hidràulica suficient per al seu funcionament.

El recorregut de les Colònies tèxtils del Llobregat que transcorre pel Berguedà, consta del voltant de 32km des de Cal Rosal fins a Balsareny, tot seguint els senyals del GR-270. 
Nosaltres hem repartit aquests kilòmetres en 3 etapes: la primera de Cal Rosal a Puig-Reig (d'uns 15km), la segona des de Puig-Reig a L'Ametlla de Merola (de gairebé 10km) i la tercera des de L'Ametlla de Merola fins a Balsareny (d'uns 8'5km).
La primera va quedar enllestida l'any passat, així que en aquesta ocasió, us parlarem del recorregut de Puig-Reig a l'Ametlla de Merola.

Comencem a caminar des del mateix punt de finalització de l'etapa anterior, just al darrera del CE. Puig-Reig.
Tot seguit, en arribar al primer tram de carretera, ens desviem cap a l'esquerra un moment per creuar el pont d'en Periques i veure un raconet molt maco que consta d'una font i una taula amb bancs de pedra que hi ha vora el riu.

Aquest pont és originari del s.XIII. Els Templers van voler edificar un convent a l'altra banda del riu Llobregat i per tal de poder accedir-hi, van començar la construcció del pont, però cap a l'any 1307, quan Felip IV de França va abolir l'ordre templària, la construcció es va parar.
El pont s'acabà en el primer terç del segle XIV quan adquiriren les terres l'ordre dels Hospitalaris i aquests les cediren a Arnau Cescomes, polític i eclesiàstic molt influent de l'època.
Ha passat per moltes remodelacions i reformes des de la seva construcció. L'última va acabar l'any 2001. 

Pont d'en Periques

Baixant al raconet

Font del costat del Pont d'en Piqueres

Tornem al nostre camí en direcció a Cal Casas, la primera colònia que trobem en el nostre itinerari. El GR ens fa passar per un tros petit de carretera abans de arribar-hi.

Cal Casas, no disposava d'equipaments bàsics per la seva proximitat al poble, es va construir només la casa de l'amo i un conjunt d'habitatges pels treballadors. La seva construcció es va fer sobre  un antic molí fariner.
La producció va començar l'any 1970 de mans de Llorenç Claret i Sorribes. 
En el 1881 els treballadors van fer una vaga que s'allargà fins a 16 setmanes per protestar contra les nefastes condicions laborals que patien: jornades de més de 12 hores, perill en el lloc de treball, el soroll, la incomoditat,...
Llorenç Mata i Pons, un important comerciant de cotó de Catalunya, va comprar Cal Casas i els seus equipaments l'any 1901. 
La fàbrica patí un incendi en el 1908, moment en què el senyor Llorenç es trobava en un àpat amb el rei Alfons XIII, el qual estava de visita a la colònia.
La família Mata es preocupava molt pel benestar dels seus treballadors, de tal manera que l'Alfred Mata i Pons va fer construir una escola que s'inaugurà en el 1925, edifici que encara porta el seu nom, i un hospital de beneficència en 1926.
La producció va cessar en el 1968 en veure que s'havia de fer unes inversions molt costoses en maquinàries que no valia la pena de fer,  a vistes d'una crisi que ja es començava a fer de notar.

Cal Casas. Casa de l'amo i fàbrica

Anem baixant cap al sud de Puig-Reig mentre veiem el poble a la part de dalt del nostre camí. Ens endinsem en un recorregut entre corriols i camins, on gairebé tot és sota l'ombra dels pollancres.

Sota Puig-Reig

A la fresqueta dels corriols

El camí es fa molt agradable fins a arribar a Cal Pons. Aquí és on parem a pair una mica la gana.
Seiem just al davant dels habitatges de la colònia. Veiem que hi ha molts reformats i habitats, però també observem que hi ha alguna fase que ha quedat abandonada.

A l'ombra d'un castanyer

Els habitatges de la colònia

Els terrenys de Cal Pons els comprà Josep Pons i Enrich l'any 1875 i començà la construcció del conjunt que formaria la colònia. Una muralla envoltava la colònia; aquesta fou derruïda durant la guerra civil. 
La fàbrica va començar a produir l'any 1880.
L'església, tot i no ser de gran magnitud, fou anomenada la Catedral de l'Alt Llobregat per la premsa de l'època.
També aquí es mobilitzaren els treballadors per les impròpies condicions laborals i patiren l'acomiadament de 150 treballadors.
La colònia va ser visitada per rei Alfons XIII l'any 1908 en una visita a la conca del Llobregat. Va fer estada a Cal Pons i es va celebrar un àpat i una missa en honor seu.
El tancament es produí l'any 1995.

Fàbrica i Torre Nova

Catedral de lAlt Llobregat

Amb les energies renovades, ens tornem a posar en marxa. Passem per davant de la Font de la Gota que mereix fer parada per fotografiar. 
Sense gairebé adonar-nos, passem pel davant de la colònia de Cal Marçal.

Balmeta de la Font de la Gota de Xavi A.

Font de la Gota de Jan B.

La família Torra començà a crear aquesta colònia l'any 1890. En 1915 passà a formar part de les propietats dels Pons, però en 1929, la comprà Josep Viladomiu i Santmartí, propietari de Viladomiu Vell, donant nom a la fàbrica com a Filats i Teixits Viladomiu S.A.
En el 1989 la fàbrica va haver de tancar portes.
Avui dia és més una barriada amb serveis bàsics. La turbina i el generador de la fàbrica encara es troben en funcionament i distribueix l'energia a través de la xarxa general.

Fàbrica Filats i Teixits Viladomiu S.A.

Ara el camí fa una mica de pujada, una distància no gaire llarga i gens complicada. Passem entre corriols i camins de boscos de pins, un paisatge una mica més obert i solejat.

Vinga va!! Que fa pujada!!

Ens retrobem tot el grup davant de la colònia de Can Vidal que ens queda just a la banda oposada del riu Llobregat en la que estem nosaltres.
Aquest paisatge és escenari d'una pel·lícula que s'estrenarà d'aquí a uns quants mesos a la gran pantalla, Terra de telers; de ben segur que serà una pel·lícula que ens farà comprendre com era la vida de les colònies tèxtils del segle XIX.

Ignasi Vidal i Balet va comprar, l'any 1892, un dels pocs terrenys que quedaven lliures per poder instal·lar una nova colònia al Berguedà. En el 1894, construeix el que serà la resclosa més alta de la zona amb 7m d'altura.
La colònia i els seus equipaments es construeixen separats de la fàbrica, acció que dóna més qualitat de vida als treballadors. Als anys 60 va arribar a albergar a  700 habitants.
Es posa en marxa res més començar el segle XX i tanca les seves portes l'any 1980. Avui en dia hi viuen unes 50 persones, en la seva majoria, els que van ser treballadors de la fàbrica.

Resclosa de Cal Vidal

Fàbrica de Cal Vidal

Parem a fer un petit descans abans d'arribar a Cal Riera (o Cal Manent, com també és coneguda). Aquesta colònia també ens queda a la nostra banda oposada del riu i només l'observem de lluny.

Adquirí el nom de Cal Riera en construir-se sobre el molí que pertanyia a la finca de la Casa Gran de Cal Riera. 
Aquesta colònia la fundà una societat formada per diversos industrials tèxtils: Manent, Massana, Vilaseca i Llibre.
Obrí portes l'any 1895 i les tancà l'any 1980. Actualment torna a funcionar dedicada a la filatura de cotó.

Cal Riera o Cal Manent

Anem xerrant tot tornant a caminar. 

Arribem a un nou corriol de pollancres molt tranquil que ens deixa fotografies i moments maquíssims. Hi ha un tram que només escoltem els ocells cantar, fins i tot el riu avança amb calma i sense fer soroll.

Fotògrafa fotografiada

La foto

Passeig vora el riu

Creuem un pont que ens fa arribar al nostre destí, l'Ametlla de Merola. Aquí ja fem un bon dinar i descasem abans de marxar cap a casa.

La gana, la calor i tenir un parc just al davant, fan que els més petits no vulguin moure's de les taules de pícnic on hem parat, així que des d'on estem plantats, podem observar els habitatges i l'església.

Pont per on creuem el Llobregat

Menjant un gelat davant de l'esglèsia

A jugar!!!!!!

El nom de la colònia deriva  del  propietari de l'antic molí que hi havia, en Josep Comas i Ametlla, i del terme parroquial on es trobava, Merola.
S'inicia la construcció de la colònia  l'any 1864 de mans del que era propietari en aquell moment, en  Mateu Serra i Tauran. L'any 1870 la fàbrica ja començava a produir tot i que la seva construcció no finalitzà fins a l'any 1873.
El senyor Josep, que fou alcalde de Vilassar de Mar, va ser l'encarregat de dissenyar l'estructura de la colònia, tot ben alineat i amb places entre els edificis. Els habitatges eren casetes unifamiliars de 2 plantes. La casa de l'amo es va fer remodelant i ampliant l'antic molí fariner, al qual, van donar un aspecte de casa senyorial.
La vaga de treballadors de finals del segle XIX va provocar l'acomiadament de 200 treballadors i la direcció de la fàbrica va passar a ser del capellà del poble, que era qui feia d'intermediari entre el propietari i els treballadors.
La fàbrica va tancar portes l'any 1999.
Avui en dia la colònia manté un ampli ventall d'activitats culturals. Destaquen la teatralització dels Pastorets, tradició que es du a terme des de fa més de 100 anys.

Acabada la segona etapa, ara toca descansar i carregar energia de nou!!! Molt bona sortida cabretes!!! Fins a la propera!!!

Una gran ovació a tots els participants del concurs de fotografia!!!

Donar les gràcies al nostre patrocinador, Condis de Vacarisses, per fer de jutges!!

Aquestes són les tres fotografies guanyadores:

1r Judit P., 2n Jan B. i 3r Ainhoa A.

Fonts de recerca:
 El Berguedà
Wikipedia
Ajuntament de Puig-Reig
Enciclopedia.cat

CASTANYER D'EN CUCH

UN PASSEIG PEL MONTSENY: EL CASTANYER D'EN CUCH

Castanyer d'en Cuch

Quan parlem de fer excursions a la tardor, un dels primers noms que ens recorre els pensaments és el Parc Natural del Massís del Montseny.  La infinitat de rutes diferents, els pantans, els rius i rieres, la gran diversitat de flora, els seus colors, collir castanyes, ... 

Mmmmmm castanyes... 

Doncs vet aquí que al Montseny trobem molts castanyers i n'hi ha un de molt especial, amb nom propi: El Castanyer d'en Cuch. 

Dit i fet! Sortideta organitzada al nostre estil,  per fer la cabra!

Deixem el cotxe a l'aparcament municipal de l'Embassament de Vallforners (després de pagar 3€ per poder-ho fer). Aquí comencem amb una mica de pujada per anar escalfant cames i despertar a les cabretes mig adormides pel viatge.

De seguida ens trobem fent una agradable passejada vorejant el Pantà de Vallforners.

Pantà de Vallforners

La ruta no és gens complicada, tot el recorregut es realitza per pista ampla, a estones per zones d'alzinars amb més claredat i a mesura que anem pujant, zones més humides i opaques on trobem verns i algun castanyer entre altres arbres. L'única dificultat que podríem dir que hi ha, és el desnivell positiu, en 4'5km fem 450m de desnivell, però així i tot, no és gens difícil.

Doncs com bé s'ha deixat dit, anem de pujada.
El Torrent de la Baga d'en Cuch ens acompanya gairebé tota l'estona; el seu murmuri transmet tranquil·litat, hi ha preciosos raconets per fotografiar i ens proporciona moments ben divertits a l'hora de creuar-l'ho, fins a tres vegades!!

Torrent de la Baga d'en Cuch

Poc abans de trobar les indicacions per desviar-nos cap al nostre objectiu, trobem una font. No té nom i no posa si és potable o no, però uns ciclistes ens comenten que ells fa anys que pedalejant per la zona i sempre han begut de la seva aigua; així que, veient que estan ben sans, donem per sentat que la seva aigua és ben bona.

La font... dels ciclistes?

I aquí el tenim!! Infants i adults ens quedem bocabadats de les seves grans dimensions.
L'escalem, el voregem, ens fiquem a dins, ... A dins de l'arbre? Doncs sí!!
I vet aquí que , encara que sembli mentida, sabem que hi va viure un carboner durant més d'un any en el 1960, una casa arbre textualment dit on tenia taula, cadires i fins i tot llar de foc!
En Cuch va patir dos incendis, un en 1936 i un altre als anys 80, però així i tot, encara és ben viu i fa unes molt bones castanyes.
Ens quedava un dubte... La seva edat. Després de diverses trucades cercant informació, un noi de l'ajuntament de Cànoves va tirar de contactes i ens va donar una mica d'informació sobre el tema: a l'estar buit per dins, no s'ha pogut fer el test de l'edat, però saben segur que uns quants centenars d'anys té segur.

Pugem per aquí!!!

Escalant a en Cuch

La tornada la fem pel mateix lloc, fa molt de fred i preferim no innovar molt, però abans de marxar, pugem una mica més fins a arribar a "La Casa del bosc" per fer una beguda calenteta.
Acabem molt contents i satisfets, una agradable passejada de 9km aproximadament i precioses imatges per dur a la memòria.

El gran grup de cabretes