TRANSÈQUIA 2017
5 de març de 2017Seguim temporada de caminades amb història medieval. Aquesta vegada saltem al S.XIV amb una bella caminada que té relació directa amb la Festa de la Misteriosa Llum manresana. Marxa obligada pels amants de les caminades, habitants del Bages i els seus voltants. No presenta cap dificultat i es pot fer perfectament amb nens petits. És un circuit gaire i plenament de vianants, excepcional en alguns trams que passes algunes carreteres. Donem sortida en diferents grups: Cris amb la seva parella i amics, Elena amb la seva filla, Mònica amb la seva filla i fill i uns amics, des de Balsareny, 24 km. Manolo i David en BTT de ruta llarga 51 km. Ruth, Heike, Facundo, Rosario, Àfrica i jo des de Sallent, 18 km. El recorregut original és una caminada popular que va des de Balsareny, passant per les mines Sallent, els horts de Sant Pedor i Sant Fruitós de Bages, fins l'estany artificial del Parc l'Agulla de Manresa. Tot i això tens les tres opcions de recorregut segons tirada i darrers anys s'han adaptat creant noves modalitats, BTT, carrera i handbike.
Fem
una mica cultura: La seva creació com a caminada és de 1985 de la mà de
la Jove Cambra internacional de Manresa, com a homenatge als valents
treballadors que van fer possible la séquia. La història explica que el
1333 en endavant van ser uns anys de manca de pluja a la zona de
Manresa. Aquesta condicionava les collites de cereals dels pobres
camperols ,
que temien que no fos suficient per abastir a la ciutat i als
respectius delmes que havien de pagar als senyors i bisbes. Amb
conseqüències directes de fam, malalties i mort. La solució que van
trobar els consellers de la ciutat va ser la de fer una séquia que
portés aigua del Llobregat fins al terme de Manresa. El 1339 iniciaren
la construcció de tan important projecte de la mà del mestre d'obres
barceloní Guillem Catà. Per a fer-ho, calia el permís del rei, i
recursos econòmics per a la realització de l'ambiciós projecte, parlem
de 26 km en un desnivell de poc més de 10 m. A part d'impediments
tècnics, la séquia va trobar oposició per part del bisbe de Vic que es
negava a què passes pels seus dominis al municipi de Sallent, i els
habitants de San Pedor
que es van negar a pagar impostos per la seva construcció. Després d'un
any de negociació el bisbe fa l'excomunió dels obrers i totes les
persones que oposaven a la seva decisió de no realitzar la séquia.
Malgrat tot, els obrers van continuant amb la seva construcció. El
conflicte va continuar fins a la mort del bisbe el 1345, i es va poder
solucionar amb el seu successor, que amb actitud més tolerant va
acceptar les compensacions que li donaven a canvi del seu vistiplau. La
tradició explica el final del conflicte gràcies al Misteri de la
Miseriosa Llum que el bisbe oponent a la decisió de la séquia va
contemplar: Una llum resplendent va arribar, provinent de la muntanya de
Montserrat, fins a l'església del Carme, on va entrar per una finestra
de la façana principal, al mateix temps que les campanes començaren a
tocar soles. Un cop a dins es va situar sota la clau de volta de l'absis
central dividint-se en tres rajos de llum (simbologia de la Santíssima
Trinitat). Després, es van tornar a reunir en un de sol que sortí de
l'església en direcció una altra vegada cap a Montserrat. L'explicació a
aquest Misteri és que Déu es va posar a favor de la ciutat de Manresa i
és per això que el bisbe va rectificar i acceptar el requeriment del
poble, tot i que va morir abans de fer viable la seva rectificació de
possat. El seu successor va córrer a donar solució al conflicte. La
construcció de la séquia va arribar al seu fi el 1383 i avui dia encara
aporta un gran cabal d'aigua a la ciutat de Manresa i la seva comarca.
El
nivell organitzatiu és esplèndid i es noten els anys d'experiència en
la gestió. També comentar que els últims anys els avituallaments els han
fet tancats, així han mantingut un control més acorat dels participants
inscrits. La tradicional botifarra a Balsareny, només començar... (Avui
he tingut l'explicació a aquest fet que mai he entès) La botifarra és
un oferiment del municipi de Balsareny i és per això que el donen en el
seu terme. Així agafem força envers el quilòmetres venidors. Sallent la
xocolata amb galetes, Sant Pedor sucs, Sant Fruitós iogurts de la mà de
l'associació d'AMPANS i cigrons a l'arribar al parc. El servei
d'autobús és constant per les diferents caminades i perfectament
organitzat. Tot fent seguir el pausat camí de l'aigua, és sens dubte una
passejada preciosa, amb un important valor paisatgístic i cultural del
Bages.
Postado por Laura lun, noviembre 28, 2016 10:00:55