Activas, ideólogas, incansables (a veces con ideas de bombero). Si no nos encuentras por aquí, búscanos en alta montaña!! Algunas hemos sido presidentas de la comunidad de vecinos, que también da prestigio. Esperamos que disfruteis con nuestro blog, tanto como nosotras disfrutamos creándolo. Por cierto! Encantadas de conocerte!

jueves, 23 de noviembre de 2017

Un Gra de Fajol - Ulldeter

PIC DE LA DONA - BASTIMENTS - GRA DE FAJOL

Pic de la dona (2702 m) - Bastiments (2881 m) - Gra de Fajol (2714 m)

Una altra sortida de 3 x 3  (acabarem per anomenar aquests grups de sortides "tres pics i repicó", en honor al mític concurs d'humor de finals del 80'. Però certament portem un parell de sortides de 3 amics x 3 pics! En aquest cas una sargantana, una "matxos" i una runningsupermamis, més cosmopolita impossible.

Gra de Fajol - Bastiments - Coll de la Marrana
Gra de Fajol
Ruta:
  • Recorregut circular: 13 km
  • Desnivell: + 1090/-1090
  • Temps aprox.: 5 hores (amb parades ben gaudides i a l'estil "caco" - camino/corro segons diccionari Marcos)



Bastiments-fajol-dona-runningsupermamis-vallter-ulldeter
Pic de Gra de Fajol, Bastiments a dreta de la imatge i pic de la dona.

Aproximació: 
Sortim de Vic. Agafem la C-17 fins a Ripoll, continuem per la C-26, passem per Camprodon i a partir d’aquí direcció Setcases, fins arribar a Vallter 2000, per la GIV-5264.



La ruta que ens va proposar la Txell, és una circular en el sentit contrari a les agulles del rellotge. Partim de l'estació d'esquí de Vallter-2000, agaferem el corriol que fa amunt pel costat dret de l'edifici, tot mirant l'estació de cara.  Anem direcció la Porteille de Morens, buscant la frontera amb França. Fer aquesta "floritura" a la ruta, podent seguir el camí recte, hi ha estat un encert. Ens ha permès gaudir  les impressionants vistes des d'aquesta esplanada.




Girem cap al Pic de la Dona. En aquest perfil, gairebé tota l'estona caminarem al límit fronterer. Impressionants vistes en aquest punt dels Pirineus, coma* de la Portella*, coma de la dona... increïble!! tota la reserva Natural del Mantet, a la França de Languedoc, i al fons, el pic del Canigó.

Curiositat etimològica: 
* Coma (és un prat alterós, generalment situat en cims aplanats, ric de bon herbatge per la pastura.) Donat que aquesta paraula ha desaparegut del llenguatge viu, considero fer aquesta menció.
* Portella  (és un diminutiu de porta. Aquesta forma ja es feia servir al s. XI, considerat un lloc de pas estret en l'antiga marca hispànica.

Des de: Porteille de Morens - Reserva Natural Mantet - França
La Matagalls al fons, dins el massís del Montseny.

Roc Colom - Mantet - França

Canigó.
Des d'aquesta posició, dónes compte dels contrastos dels Pirineus, de la seva història i sobretot del silenci. És doncs un íntim moment per imaginar com aquesta serralada ha estat testimoni, sempre silenciós en el naixement d'una nació.
Amb aquest pensament i recordant en el meu cap, el documental de Mito y ciéncia que produir la Universidad de Zaragoza. El qual parla sobre el mite de l' orígen dels Pirineus, fem amunt.  Per tant anem pujant, els cops de vent són imprevisibles. En més d'una ocasió hem de fer cargolet amb el cos, per tal no ens vingui l'empentada i ens faci caure.

I amb aquest possat fem cim: Al pic de la dona (2702 m)
L'ascensió a aquest pic, des de Vallter és molt fàcil i és una ruta molt recomanable per fer amb canalla. Important considerà l'estació de l'any. Aquest novembre, que és quan hem fet cim, no hem trobat neu, sí  vigilar els possibles passos glaçats i especialment el vent. 
Fins aquest punt, portem uns 7 km amb 600+ i amb nens assenyats es pot trigar poc més d'1,30' h.


Cim pic de la dona amb el Gandhi

Baixem l'altra banda de la carena i decidim fer Bastiments pel dret. Hi ha l'opció de resseguir el camí o traçat que s'insinua més trepitjat,  però en veure les grimpades que teníem davant, no ens ho vam pensar gaire més. Un cop passat el coll de la Geganta,  fem llinyola recta pedres amunt per l'esquena d'Ase.
L'altra opció, una mica més llarga, però més planera és baixar una mica fins al Llac de Bacivers i pujar al Pic de Bacivers per anar carenejant fins a Bastiments.


Tirant pel dret.

Pic de la dona al fons. Vista enrera tram fet.

I des d'aquests traçat et trobes de cop la creu que fa cim. El gegantí pic de Bastiments, conegut també com a pic de Gegant (2881 m), és el denominador absolut del circ d'Ulldeter.
La creu va ser instal.lada en 1994 pel grup excursionista i esportiu Gironí, i està posicionada uns metres més a l'est de la seva cota més alta, concretament a 2875 m.

Cim Pic  de Bastiments
 
Grup complet al cim.

Després del moment foto, continuem una mica per la carena fins al vèrtex geodèsic del cim (2883m) i una mica més fins al darrer cim, on hi ha altres símbols i records a muntanyencs desapareguts.

Vèrtex Geodèsic de Bastiments i al costat el clau de cim.

"Detallazo" de la Txell. Fa pocs dies va ser el meu aniversari i quin gran record per sempre per al meu cor.  Ens va convidar a coca de xocolata amb espelmes incloses, gràcies preciosa!!
Un fred de mil dimonis dalt del cim...


Pic del Gegant.
Posat de contrabandistes.

Desfem camí, novament cap a la creu i baixem pels Emprius, fins al coll de la marrana. Pel camí de baixada, la gran sorpresa en veure entre boirina, la sempre increïble Muntanya de Montserrat.


Montserrat al fons des de Bastiments.

Un cop al coll de la marrana, la pujada al Gra de Fajol, sembla bufar i fer ampolles, però encara ho farem més encisador, i com "cabres" comencem a fer amunt per la part  pedregosa.


Txell i Gandhi, postureo abans de pujar.
I fem cim...


Creu Gra de Fajol
Gra de Fajol (2714 m), al cim hi havia una creu anterior, col·locada el 1999. Fou robada al 2010, el centre excursionista d'Esplugues la va reposar al 2012. El pic més alt està marcat amb una piqueta d'escalar, feta amb  ferro com a monument. 
El nom és ben curiós i dóna espai a xerrar sobre el. Doncs vet aquí, que el curiós nom d'aquest pic ve donat per la seva forma "piramidal", com si d'un gra de fajol es tractes.  El gra de fajol és un pseudocereal amb una forma de piràmide en miniatura. I al cantó est veiem el conegut com a petit fajol, un pic similar però més petit.


Petit Gra de Fajol des del Gra de Fajol
Si King Kong aixecara el cap...


La tornada al coll de Marrana es fa en un tres i no res. I baixar pel circ d'Ulldeter també. Molta guaita amb les plaques de neu i gel, tot fent la carena, però un cop arribem a la plana, encara el solet és present i és d'agrair.  Passem pel costat del refugi vell d'Ulldeter construït a primers del s. XX, i  considerat el primer refugi de muntanya d'Espanya.  De construcció noucentista  va romandre obert fins a la Guerra Civil, posteriorment abandonat i dinamitat pel bàndol franquista per tal de no donar aixopluc als maquis. Avui només fan del dret un parell de murs. 

El nou refugi és molt més actual del 1959 i està construït més a la vora de la carretera que dóna accés a l'estació d'esquí Vallter2000 (construïda a finals dels 70). Posicionat a una part més baixa del circ, per tal d'evitar allaus de neu. 
Al costat del nou refugi hi ha una petita barraca de pedra, sòbriament condicionada amb la seva estufa de llenya, un banc i una taula, per donar ús com a refugi lliure.
Ara només ens queda arribar a la carretera, passem els trams de corriol de l'aigua que neix del Ter i cap al parquing.


Fonts:
Wikiloc
Vissir3 - ICGC



viernes, 10 de noviembre de 2017

La Pica d'Estats - Cim de Catalunya

PICA D'ESTATS - VERDAGUER - MONTCALM

El Cim de Catalunya -  3.143 m  (Un 3 de tres mil) 

Total 20 km aprox. Ruta feta al Setembre 


Runningsupermamis
Pica d'Estats.
   
Fer la Pica era un dels propòsits aventurers que tenia ficat al cap des de ben petita, parlo amb el record d'un 7è ó 8è de l'antiga EGB, si més no, ara tinc uns quants més... Això de ser al sostre dels Pirineus a Catalunya, era una imatge què em produïa una gran emoció. I ves per on!, els companys d'expedició tenien emocions similars, i allà que ho hem viscut.

La Txell, el Manu, el Gandhi i jo, tot i que la logística d'organització semblava complicar-se, pel nostre "matxoman", finalment la travessa es van convertir en una genial sortida de tres 3000: Pica 3.143 m - Verdaguer 3.129 m - Montcalm 3.077 m. Un tres de tres mil. 

La proposta era donar sortida cap a les 17.30 h per poder fer nit a l'Estany de Sotllo. Muntar les tendes encara amb llum. Era tota una aspiració valenta al ritme que anavem. 

És important informar-se dels horaris per poder pernoctar i seguir les recomanacions del parc, previsió de temps, etc., per tal de no tenir cap esglai. Fil per randa que vam complir.

Ens apropem amb cotxe al poble d' Àreu, al Pallars Sobirà. Un poblet encisador amb història medieval de comtats i vescomtats, de cavallers i senyors feudals, de pagesos i serb de la gleva. I com a gran part d'aquestes terres catalanes a l'època, del clero, les esglésies romàniques dedicades a Sant Feliu i Santa Maria de la Torre i les restes del Castell d'Àreu en són testimoni... i paro, ja que em surt la vena historiadora i encara us dormiré tot començar...


Arranquem la tirada aventurera i agafem la pista de sorra on acaba el poble, totalment practicable amb qualsevol cotxe, amb una mica de cura. Un munt de "niqui-nocs" mentre la volkswagen  fa amunt, conduïda per una intrèpida Txell que sembla portar un 4x4!!! A Manu li faltaven mans... per agafar-se.

Ara si, aparquem i donem sortida des de la clàssica:
  
Punt 0: 18 h aprox. Aparcament de la Molinassa.

En 10 -15 min som al Punt 1: 18:10 h   Refugi de Vallferrera 1.905 m. Té l'honor de ser el refugi més antic de Catalunya, a més de ser un passeig preciós per canalla ben petita en qualsevol moment de l'any.


Runningsupermamis
Primers indicatius des de Vallferrera

Comencem a pujar, grimpar i planejar per les Pales d'Arestes (és important fer aquest tram amb llum natural.  Terreny molt pedregós que podria donar més d'una lliscada si no veiem on possem els peus. Hi ha un tram habilitat amb una corda, que ens farà tirar de mans i cul) i els plans de la Socauba i de Sotllo. Tot d'una carregats amb les tendes i els vivers necessaris per fer nit i dinar al dia següent.  Mèrit sense precedent al Gandhi, "el quatre potes del grup". Veure'l com superava les grimpades rocoses de pedra amb una alçada considerable, era realment meravellós.
Vaques pasturant per tota la vall, l'aigua que fa vida per aquesta terra, impressionants colors que l'estació de l'any ens permet gaudir, un conjunt de sensacions als sentits, al cos i l'esperit,  certament insuperable.

I com cavallers valents arribem al Punt 2: 19:40 h Estany de Sotllo. A temps com l'Exprés! Muntem les tendes, dóna temps menjar una mica i a dormir.  
Ara si!!, no puc deixar de fer menció de com vam riure!  Això de fer la repartició de llits va ser molt anecdòtic... fins al punt que una servidora va dormir a peu estès, la mar d'ample en la seva tendeta!!, mentre els meus companys de travessa i el senyor pelut van dormir a l'altre, poder el més petit... però com diu el  refrany "dies i olles curen les coses" . El Gandhi havia de dormir amb el Manu, cosa de nois. Però evidentment, aquest primer no volia dormir sense la seva cuidadora, la Txell. Una bona estona d'un Gandhi juganer, foten potes, cos i cul sobre Manu, tal "esterilla" de platja... Encara em pixo de recordar-ho.


Moment tenda!
Runningsupermamis
Estany de Sotllo

El matí a tremp d'alba! fem amunt per veure sortir el sol. 
Una nit molt freda i amb molta humitat. Ens recorda que la muntanya no s'està per ximpleries i fa la seva. 


Runningsupermamis
Primeres llums del dia


Recollim material i seguim la ruta. Són les 7 h. Passem la cabana de Sotllo. Toca grimpar una mica novament, i en res fem Punt 3: 7:40 h Estany d'Estats. La visió d'aquest llac, des d'aquesta ruta és impressionant. Tot caminant et troves de cop la quantitat d'aigua cristalina davant dels ulls.

Runningsupermamis
Estany d'Estats

Caminem per la vorera del llac i ara si, davant nostra la Pica, el Verdaguer i Montcalm, entre d'altres, i marcant camí la tartera que t'avisa... del que vindrà. A la posició inicial, veus formiguetes caminadores... el cap dels excursionistes que van davant, petits, petitets.
Tartera amunt! Dir que és una travessa que requereix una exigència física remarcable i ací ho veus clarament.


Runningsupermamis
Tartera coll de Sotllo
Runningsupermamis
Vista enrera. Estat i Sotllo

 Punt 4: 9:15 h Coll de Sotllo (alçada 2.874m) Ara caminem pel cantó francès de la Pica. Seguim la carena de la Cometa d'Estats, encara amb neu. És fàcil entendre quina és la part nord d'aquesta muntanya.


Amics espontanis!! al Coll de Sotllo

Pack Complert


 Punt 5. 10 h Coll de Riufred.  En aquest punt podem optar per fer primer Pica o Montcalm. Nosaltres senguint el propòsit inicial fem cap a la Pica, en honor a ser la de més alçada.
Veiem al Gandhi, amunt i avall com una cabra muntesa, tot corrents entre el munt de caminadors (això realment sembla la rambla), però feliç i gaudint com un boig.


Runningsupermamis
Gran fita entre La Pica i Montcalm

Punt 6. 10:30 h Pica d'ESTATS  hem fet cim! La gran creu de ferro i la filera per poder fer la foto d'honor! Encara anem al IKEA i trobem menys gentada! ahhhhh!!! Però és divertit, francesos, catalans, espanyols, click, click!, records per la memòria en una simple foto. Moments màgics, per parlar i reviure.


Punt 7.10:45 h Pic Verdaguer  El pic veï. Tornem pel coll de Riufred novament.


Runningsupermamis
Pic Verdaguer

Punt 8. 11:20 h Pic Montcalm. Mira tú, ara som a França altra vegada. Moment de reflexió del concepte frontera en l'actualitat i les seves tipologies. Barres visibles, invisibles...


Runningsupermamis
El més gran!!
Tornada... Punt 915 h.  Aparcament Molinassa. 

Cartogràfic de ruta. Ed. ALPINA

Nota: Els temps i hores marcades, són orientatives i treballades des de la meva memòria... una mica de peix cada cop més. És per això que penseu en gaudir especialment.
 
Fonts consultades:
-Imatges pròpies
-wikipedia
-Guia Alpina
-Cartografia del Terreny