Un Gra de Fajol - Ulldeter

PIC DE LA DONA - BASTIMENTS - GRA DE FAJOL

Pic de la dona (2702 m) - Bastiments (2881 m) - Gra de Fajol (2714 m)

Una altra sortida de 3 x 3  (acabarem per anomenar aquests grups de sortides "tres pics i repicó", en honor al mític concurs d'humor de finals del 80'. Però certament portem un parell de sortides de 3 amics x 3 pics! En aquest cas una sargantana, una "matxos" i una runningsupermamis, més cosmopolita impossible.

Gra de Fajol

Ruta:

• Recorregut circular: 13 km

• Desnivell: + 1090/-1090

• Temps aprox.: 5 hores (amb parades ben gaudides i a l'estil "caco" - camino/corro segons diccionari Marcos)
  

Pic de Gra de Fajol, Bastiments a dreta de la imatge i pic de la dona.

Aproximació: 

Sortim de Vic. Agafem la C-17 fins a Ripoll, continuem per la C-26, passem per Camprodon i a partir d’aquí direcció Setcases, fins arribar a Vallter 2000, per la GIV-5264.

La ruta que ens va proposar la Txell, és una circular en el sentit contrari a les agulles del rellotge. Partim de l'estació d'esquí de Vallter-2000, agaferem el corriol que fa amunt pel costat dret de l'edifici, tot mirant l'estació de cara.  Anem direcció la Porteille de Morens, buscant la frontera amb França. Fer aquesta "floritura" a la ruta, podent seguir el camí recte, hi ha estat un encert. Ens ha permès gaudir  les impressionants vistes des d'aquesta esplanada.

Girem cap al Pic de la Dona. En aquest perfil, gairebé tota l'estona caminarem al límit fronterer. Impressionants vistes en aquest punt dels Pirineus, coma* de la Portella*, coma de la dona... increïble!! tota la reserva Natural del Mantet, a la França de Languedoc, i al fons, el pic del Canigó.

Curiositat etimològica: 

* Coma (és un prat alterós, generalment situat en cims aplanats, ric de bon herbatge per la pastura.) Donat que aquesta paraula ha desaparegut del llenguatge viu, considero fer aquesta menció.

* Portella  (és un diminutiu de porta. Aquesta forma ja es feia servir al s. XI, considerat un lloc de pas estret en l'antiga marca hispànica.

Des de: Porteille de Morens - Reserva Natural Mantet - França
La Matagalls al fons, dins el massís del Montseny.

Roc Colom - Mantet - França

Canigó.

Des d'aquesta posició, dónes compte dels contrastos dels Pirineus, de la seva història i sobretot del silenci. És doncs un íntim moment per imaginar com aquesta serralada ha estat testimoni, sempre silenciós en el naixement d'una nació.

Amb aquest pensament i recordant en el meu cap, el documental de Mito y ciéncia que produir la Universidad de Zaragoza. El qual parla sobre el mite de l' orígen dels Pirineus, fem amunt.  Per tant anem pujant, els cops de vent són imprevisibles. En més d'una ocasió hem de fer cargolet amb el cos, per tal no ens vingui l'empentada i ens faci caure.

I amb aquest possat fem cim: Al pic de la dona (2702 m)

L'ascensió a aquest pic, des de Vallter és molt fàcil i és una ruta molt recomanable per fer amb canalla. Important considerà l'estació de l'any. Aquest novembre, que és quan hem fet cim, no hem trobat neu, sí  vigilar els possibles passos glaçats i especialment el vent. 

Fins aquest punt, portem uns 7 km amb 600+ i amb nens assenyats es pot trigar poc més d'1,30' h.

Cim pic de la dona amb el Gandhi

Baixem l'altra banda de la carena i decidim fer Bastiments pel dret. Hi ha l'opció de resseguir el camí o traçat que s'insinua més trepitjat,  però en veure les grimpades que teníem davant, no ens ho vam pensar gaire més. Un cop passat el coll de la Geganta,  fem llinyola recta pedres amunt per l'esquena d'Ase.

L'altra opció, una mica més llarga, però més planera és baixar una mica fins al Llac de Bacivers i pujar al Pic de Bacivers per anar carenejant fins a Bastiments.

Tirant pel dret.

Pic de la dona al fons. Vista enrera tram fet.

I des d'aquests traçat et trobes de cop la creu que fa cim. El gegantí pic de Bastiments, conegut també com a pic de Gegant (2881 m), és el denominador absolut del circ d'Ulldeter.
La creu va ser instal.lada en 1994 pel grup excursionista i esportiu Gironí, i està posicionada uns metres més a l'est de la seva cota més alta, concretament a 2875 m.

Cim Pic  de Bastiments

 

Grup complet al cim.

Després del moment foto, continuem una mica per la carena fins al vèrtex geodèsic del cim (2883m) i una mica més fins al darrer cim, on hi ha altres símbols i records a muntanyencs desapareguts.

Vèrtex Geodèsic de Bastiments i al costat el clau de cim.

"Detallazo" de la Txell. Fa pocs dies va ser el meu aniversari i quin gran record per sempre per al meu cor.  Ens va convidar a coca de xocolata amb espelmes incloses, gràcies preciosa!!

Un fred de mil dimonis dalt del cim...

Pic del Gegant.

Posat de contrabandistes.

Desfem camí, novament cap a la creu i baixem pels Emprius, fins al coll de la marrana. Pel camí de baixada, la gran sorpresa en veure entre boirina, la sempre increïble Muntanya de Montserrat.

Montserrat al fons des de Bastiments.

Un cop al coll de la marrana, la pujada al Gra de Fajol, sembla bufar i fer ampolles, però encara ho farem més encisador, i com "cabres" comencem a fer amunt per la part  pedregosa.

Txell i Gandhi, postureo abans de pujar.

I fem cim...

Creu Gra de Fajol

Gra de Fajol (2714 m), al cim hi havia una creu anterior, col·locada el 1999. Fou robada al 2010, el centre excursionista d'Esplugues la va reposar al 2012. El pic més alt està marcat amb una piqueta d'escalar, feta amb  ferro com a monument. 
El nom és ben curiós i dóna espai a xerrar sobre el. Doncs vet aquí, que el curiós nom d'aquest pic ve donat per la seva forma "piramidal", com si d'un gra de fajol es tractes.  El gra de fajol és un pseudocereal amb una forma de piràmide en miniatura. I al cantó est veiem el conegut com a petit fajol, un pic similar però més petit.

Petit Gra de Fajol des del Gra de Fajol

Si King Kong aixecara el cap...

La tornada al coll de Marrana es fa en un tres i no res. I baixar pel circ d'Ulldeter també. Molta guaita amb les plaques de neu i gel, tot fent la carena, però un cop arribem a la plana, encara el solet és present i és d'agrair.  Passem pel costat del refugi vell d'Ulldeter construït a primers del s. XX, i  considerat el primer refugi de muntanya d'Espanya.  De construcció noucentista  va romandre obert fins a la Guerra Civil, posteriorment abandonat i dinamitat pel bàndol franquista per tal de no donar aixopluc als maquis. Avui només fan del dret un parell de murs. 

El nou refugi és molt més actual del 1959 i està construït més a la vora de la carretera que dóna accés a l'estació d'esquí Vallter2000 (construïda a finals dels 70). Posicionat a una part més baixa del circ, per tal d'evitar allaus de neu. 

Al costat del nou refugi hi ha una petita barraca de pedra, sòbriament condicionada amb la seva estufa de llenya, un banc i una taula, per donar ús com a refugi lliure.

Ara només ens queda arribar a la carretera, passem els trams de corriol de l'aigua que neix del Ter i cap al parquing.

Fonts:
Wikiloc
Vissir3 - ICGC

La Pica d'Estats - Cim de Catalunya

PICA D'ESTATS - VERDAGUER - MONTCALM

El Cim de Catalunya -  3.143 m  (Un 3 de tres mil) 

Total 20 km aprox. Ruta feta al Setembre 

Pica d'Estats.

   
Fer la Pica era un dels propòsits aventurers que tenia ficat al cap des de ben petita, parlo amb el record d'un 7è ó 8è de l'antiga EGB, si més no, ara tinc uns quants més... Això de ser al sostre dels Pirineus a Catalunya, era una imatge què em produïa una gran emoció. I ves per on!, els companys d'expedició tenien emocions similars, i allà que ho hem viscut.

La Txell, el Manu, el Gandhi i jo, tot i que la logística d'organització semblava complicar-se, pel nostre "matxoman", finalment la travessa es van convertir en una genial sortida de tres 3000: Pica 3.143 m - Verdaguer 3.129 m - Montcalm 3.077 m. Un tres de tres mil. 

La proposta era donar sortida cap a les 17.30 h per poder fer nit a l'Estany de Sotllo. Muntar les tendes encara amb llum. Era tota una aspiració valenta al ritme que anavem. 

És important informar-se dels horaris per poder pernoctar i seguir les recomanacions del parc, previsió de temps, etc., per tal de no tenir cap esglai. Fil per randa que vam complir.

Ens apropem amb cotxe al poble d' Àreu, al Pallars Sobirà. Un poblet encisador amb història medieval de comtats i vescomtats, de cavallers i senyors feudals, de pagesos i serb de la gleva. I com a gran part d'aquestes terres catalanes a l'època, del clero, les esglésies romàniques dedicades a Sant Feliu i Santa Maria de la Torre i les restes del Castell d'Àreu en són testimoni... i paro, ja que em surt la vena historiadora i encara us dormiré tot començar...

Arranquem la tirada aventurera i agafem la pista de sorra on acaba el poble, totalment practicable amb qualsevol cotxe, amb una mica de cura. Un munt de "niqui-nocs" mentre la volkswagen  fa amunt, conduïda per una intrèpida Txell que sembla portar un 4x4!!! A Manu li faltaven mans... per agafar-se.

Ara si, aparquem i donem sortida des de la clàssica:
  
Punt 0: 18 h aprox. Aparcament de la Molinassa.

En 10 -15 min som al Punt 1: 18:10 h   Refugi de Vallferrera 1.905 m. Té l'honor de ser el refugi més antic de Catalunya, a més de ser un passeig preciós per canalla ben petita en qualsevol moment de l'any.

Primers indicatius des de Vallferrera

Comencem a pujar, grimpar i planejar per les Pales d'Arestes (és important fer aquest tram amb llum natural.  Terreny molt pedregós que podria donar més d'una lliscada si no veiem on possem els peus. Hi ha un tram habilitat amb una corda, que ens farà tirar de mans i cul) i els plans de la Socauba i de Sotllo. Tot d'una carregats amb les tendes i els vivers necessaris per fer nit i dinar al dia següent.  Mèrit sense precedent al Gandhi, "el quatre potes del grup". Veure'l com superava les grimpades rocoses de pedra amb una alçada considerable, era realment meravellós.
Vaques pasturant per tota la vall, l'aigua que fa vida per aquesta terra, impressionants colors que l'estació de l'any ens permet gaudir, un conjunt de sensacions als sentits, al cos i l'esperit,  certament insuperable.

I com cavallers valents arribem al Punt 2: 19:40 h Estany de Sotllo. A temps com l'Exprés! Muntem les tendes, dóna temps menjar una mica i a dormir.  

Ara si!!, no puc deixar de fer menció de com vam riure!  Això de fer la repartició de llits va ser molt anecdòtic... fins al punt que una servidora va dormir a peu estès, la mar d'ample en la seva tendeta!!, mentre els meus companys de travessa i el senyor pelut van dormir a l'altre, poder el més petit... però com diu el  refrany "dies i olles curen les coses" . El Gandhi havia de dormir amb el Manu, cosa de nois. Però evidentment, aquest primer no volia dormir sense la seva cuidadora, la Txell. Una bona estona d'un Gandhi juganer, foten potes, cos i cul sobre Manu, tal "esterilla" de platja... Encara em pixo de recordar-ho.

Moment tenda!

Estany de Sotllo

El matí a tremp d'alba! fem amunt per veure sortir el sol. 

Una nit molt freda i amb molta humitat. Ens recorda que la muntanya no s'està per ximpleries i fa la seva. 

Primeres llums del dia

Recollim material i seguim la ruta. Són les 7 h. Passem la cabana de Sotllo. Toca grimpar una mica novament, i en res fem Punt 3: 7:40 h Estany d'Estats. La visió d'aquest llac, des d'aquesta ruta és impressionant. Tot caminant et troves de cop la quantitat d'aigua cristalina davant dels ulls.

Estany d'Estats

Caminem per la vorera del llac i ara si, davant nostra la Pica, el Verdaguer i Montcalm, entre d'altres, i marcant camí la tartera que t'avisa... del que vindrà. A la posició inicial, veus formiguetes caminadores... el cap dels excursionistes que van davant, petits, petitets.

Tartera amunt! Dir que és una travessa que requereix una exigència física remarcable i ací ho veus clarament.

Tartera coll de Sotllo

Vista enrera. Estat i Sotllo

 Punt 4: 9:15 h Coll de Sotllo (alçada 2.874m) Ara caminem pel cantó francès de la Pica. Seguim la carena de la Cometa d'Estats, encara amb neu. És fàcil entendre quina és la part nord d'aquesta muntanya.

Amics espontanis!! al Coll de Sotllo

Pack Complert

 Punt 5. 10 h Coll de Riufred.  En aquest punt podem optar per fer primer Pica o Montcalm. Nosaltres senguint el propòsit inicial fem cap a la Pica, en honor a ser la de més alçada.

Veiem al Gandhi, amunt i avall com una cabra muntesa, tot corrents entre el munt de caminadors (això realment sembla la rambla), però feliç i gaudint com un boig.

Gran fita entre La Pica i Montcalm

Punt 6. 10:30 h Pica d'ESTATS  hem fet cim! La gran creu de ferro i la filera per poder fer la foto d'honor! Encara anem al IKEA i trobem menys gentada! ahhhhh!!! Però és divertit, francesos, catalans, espanyols, click, click!, records per la memòria en una simple foto. Moments màgics, per parlar i reviure.

Punt 7.10:45 h Pic Verdaguer  El pic veï. Tornem pel coll de Riufred novament.

Pic Verdaguer

Punt 8. 11:20 h Pic Montcalm. Mira tú, ara som a França altra vegada. Moment de reflexió del concepte frontera en l'actualitat i les seves tipologies. Barres visibles, invisibles...

El més gran!!

Tornada... Punt 9.  15 h.  Aparcament Molinassa. 

Cartogràfic de ruta. Ed. ALPINA

Nota: Els temps i hores marcades, són orientatives i treballades des de la meva memòria... una mica de peix cada cop més. És per això que penseu en gaudir especialment.

 
Fonts consultades:
-Imatges pròpies
-wikipedia
-Guia Alpina
-Cartografia del Terreny 


 

Sant Llorenç del Munt y la Serra de l'Obac

Viaje en el tiempo por la Serra de l'Obac 

 

En cualquier rinconcito podemos encontrar historias que construyeron nuestro presente, lugares que nos rebelan que esas historias fueron reales, donde se luchó por lo que se creia el bien común, el bienestar propio o por pura supervivencia. El Obac esconde muchos de estos rinconcitos tan llenos de nuestra historia, lugares donde la guerra causó estragos, donde un exiliado encontró su refugio, donde pastores y viajantes se guarecian para descansar, incluso encontramos espacios de descanso eterno. Nuestro recorrido nos ha llevado a visitar varios de estos lugares: la Masía de Calsina, el refugio de Gori (el Solitario), las Sepulturas, la Porquerissa, la Font de la Pola, el Cingle Gendarme, la balma de Quarto de Reixa, la Cova del Racó Gran y el Hopital de la Sang.

¡Hagamos un viaje en el tiempo!

Salimos de Rellinars por el camino paralelo a la seca Riera de Saiola para llegar a nuestra primera parada, la Masía de Calsina. Sabemos que fué construida por el señor Ubach en 1634 y que su último propietario tiró el tejado de la casa cuando la deshabitó para no tener que pagar los impuestos. Una fuente fidedigna nos comentó que por los años 70, una familia y sus 5 hijos, pasaban los fines de semana y vaciones en esta masía ya en ruinas.

Placa identificativa

Columnas de la parte trasera de la casa

Puerta prncipal desde el interior

Seguimos por el sendero que queda en la parte trasera de la masía. Es un sendero de frondosa vegetación, sobretodo para llegar al horno de cal y la fuente de Gori, el Solitario. Este hombre vivió durante 13 largos años desterrado de su ciudad, Terrassa, después de haber pasado 8 años preso en la modelo.

Fuente construida por Gori y su hijo

Refugio de Gori

Ahora toca un ascenso con más desnivel para llegar al Paller de tot l'Any y hacer una parada a almorzar con preciosas vistas a Montserrat. Allí nos encontramos con un par de parejas jubiladas excursionistas. Nos invitaron a sentarnos con ellos y compartir ese lugar tan privilegiado. Nos explicaron alguna que otra vivencia mientras intercambiamos cafés y gominolas.

Paller de tot l'any

Inscripciones budistas en la roca

Vistas desde el Paller de tot l'any

Recuperada la energía, no tardamos en llegar al Coll de Tres Creus donde seguimos las indicaciones dirección a la Pola. Hay que estar antentos para poder ver las Sepulturas, se encuentran en un pequeño claro entre la maleza. Estas sepulturas, denominadas cistas, son de origen de la alta edad media. En Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac se encuentran varias sepulturas de la etapa visigótica, la ocupación musulmana y el dominio carolingio. Estas se hayaron en 1920 cuando el Centro Excursionista de Terrassa inició sus estudios culturales.

Las Sepulturas

Un poco más adelante, encontramos la Balma de la Porquerissa. Es uno de los pocos lugares que conserba su nombre a través del tiempo. Los primeros escritos fechan del año 1225 aunque ya se utilizaba mucho antes; se han hayado en su interior restos arqueológicos de las épocas romana, visigoda y medieval. Como bien dice su nombre, se utilizaba como lugar de refugio y descanso para el pastoraje de los cerdos que era muy diferente a la que hay hoy en día.

La gran roca de la Porquerissa

Entrada a la Porquerissa

Interior Porquerissa

La Font de la Pola la encontramos a unos 300m hacia el norte. Se haya en una balma de grandes dimensiones. A finales de los años 20 un grupo de excursionistas de Terrassa (entre ellos Valentí Rossinyol, apodado el Tinet, el cual va a dar mucho juego a nuestro recorrido), construyeron una cisterna para aprobechar el goteo del agua. Habilitaron la zona de ocio con un par de mesas de hormigón y piedra, unos ganchos para colgar las botas de vino y una pequeña despensa, la cual utilizó más adelante la Guardia Civil  como garita de vigilancia, sobretodo para apresar a los maquis que se movían por la zona.
Hay escritos que se remontan al 1336 donde consta el nombre de la Masía de la Pola. Se cree que la balma responde a esta masía.

Mesas de hormigón y piedra. Una de ellas con un tablero de ajedrez en el centro

Despensa y garita de vigilancia

Ganchos para las botas de vino

Font de la Pola

Cerca de la Pola encontramos una pequeña grieta entre unos pilares de piedra y una aguja de 9m a pocos metros: el Cingle y la aguja de Gendarme. Hay varias hipótesis de lo que podría haber sido este lugar.

Cingle de Gendarme

Torre de observación:
En el inventario de los yacimientos de la Generalitat de Catalunya consta que, en la época de bronce o medieval, había una construcción de observación militar.

Santuarios según el estudioso Amador Rebullida Conesa (entre el 1.200 y el 750 a.C.):
-Santuario matriarcal Madre-Tierra: La aguja sería el símbolo de la fecundidad y la obertura en la pared la maternidad.
-Santuario patriarcal Padre-Cielo: Encontramos agujeros en varios puntos del Cingle, los cuales sirvieron para sujetar con palos unas cubiertas para conseguir un recorrido más amplio de la sombra y detrminar la durada del año y las estaciones.

Abejas:
En Jordi Guillemot (autor del blog El Cau del Guille), opina que estos agujeros sujetarían una estructura de madera para realizar la explotación de las colmenas naturales de las abejas de la zona.


Podéis saber un poco más clicando en el siguiente enlace Cingle de Gendarme

Entrada a la grieta

Una aparición Mariana

Un poco de humor

Agujeros de la parte superior del cingle

Vistas desde el cingle

Nuestra siguiente parada es la  Balma Quarto de Reixa situada en el Castellot de la Tanca, en la Serra de l'Espluga. Su interior alberga una manta desde hace muchos años, también es conocida por la Balma de la manta por este hecho. En los años 20-40 del pasado siglo, varias familias, entre ellas la del Tinet, acondicionaron este peculiar refugio para pasar los fines de semana i los veranos.

Construcción exterior

La manta

La chimenea

Retrocedemos un poco para cruzar el Coll de la Tanca. Descendemos por un sendero sombrío que nos lleva con otra obra de Tinet: la Cova del Racó Gran de Mata-Rodona. Tinet hizo tan bien su trabajo en la Balma de la Pola, que atraía a numerosas familias y excursionistas al lugar. En la década de los 60 acomodó este nuevo rincón para seguir disfrutando de nuevo de una compañía  más recogida de familiares y amigos. Con ayuda de unos amigos, cabó para hacer el espacio más grande, la obró para tapiarla y  construyó en el exterior un horno y una peculiar pica donde recogía el agua. Cerca está la Font de les Estelles, no he encontrado nada de su construcción y localización, pero me da por pensar que la fuente es una cisterna cercana donde se aprecia un canal pequeño y que estas construcciones las hizo Tinet y que de ahí hacía llegar el agua a la pica que construyó cerca de la cueva.
Hacemos parada para una pieza de fruta y de seguida nos volvemos a poner en marcha.

La cueva

El exterior

El horno

La pica

Interior de la cueva

Supuesta Font de le Estelles

Esta vez nuestro objetivo es llegar al Hospital de la Sang y la Cova de la Cort Fosca. Se encuentran en los dominios de Mura, en el Turó de la Fosca. Para acceder, cogemos un sendero que queda por encima de la Cova del Racó Gran y nos hace atravesar toda la colina hasta desembocar en una pista de tierra. Subimos unos metros hasta llegar a una curva cerrada hacia la derecha. Allí encontramos un sendero en dirección opuesta adentrandose a una zona de árboles más sombría. Encontramos indicaciones con la letra H pintadas en azul que nos llevan a un balconcito en la carena. En ese punto, escondido a simple vista, encontramos un caminito entre las piedras que baja a una pequeña arboleda de alzinas y nos descubre un peculiar rinconcito con mucha historia.
Este lugar nos remonta al siglo XIX, en época de guerras carlinas. Se utilizaba como refugio y hospital. Es un rincón escondido, de difícil acceso, con agua al alcance y vistas al Sot de Matarrodona y Torrent del Figueret.

El escondite perfecto

Un balcón al Obac

Primero encontramos la Cova de Cort Fosca. Nos adentramos en ella con la ayuda de los frontales para poder iluminar su interior. En mitad de la primera sala, vemos una roca con un hueco en forma circular. Esta roca recogía las gotas de agua que filtraban por el techo. El recorrido de la cueva gira a la derecha y de seguida encontramos un depósito lleno de agua y un grifo en la parte baja: la Font del Rossinyol, Tinet de nuevo contruyendo (aquí os dejo un enlace para saber más sobre El Tinet ).
Esta fuente la construyó cuando, a finales de la Guerra Civil, lo llamaron a filas. Con 40 años cumplidos y viendo venir el final de la guerra, él y un par de amigos en su misma situación, se encondieron en este rincón alejado y difícil de encontrar hasta saber que todo había terminado.

Entrada a la cueva

Roca en mitad de la sala

Paso del agua justo encima de la roca

Font del Rossinyol

El grifo del depósito

Salida de la cueva

Pocos metros después de la cueva, encontramos el Hospital de la Sang. Una peculiar roca en forma de V invertida y abertura en los extremos simulando un túnel. Aún quedan partes construidas de un muro o pared para tapar la cavidad. En su interior también se aprecia un muro divisorio a dos estancias.
Imaginarse como debía de ser este lugar en el siglo XIX, en plena guerra,... se nos ponía la piel de gallina.

Interior hospital

Foto desde el extremo superior a la entrada del hospital

El techo

Aquí aprobechamos para comer un poco, pero no tardamos en ponernos en marcha de nuevo. Volvemos a la pista de tierra y tomamos el camino de subida; de seguida cogemos un sendero ascendente a mano derecha que nos lleva al Turó de la Pola, atravesando un bosquecito que nos protege de la calor del medio día.
Nos acercamos a la Font de la Pola a rellenar agua y refrescarnos un poco. Emprendemos nuestro camino de vuelta en el Coll de Tres Creus siguiendo las indicaciones del GR5. No tardamos en abandonarlo para desviarnos por un sendero hacia la izquierda en la parte baja de Castellsapera que, tras varios kilómetros de recorrido, acaba en el camino dirección a la Casa Nova de l'Obac. Ahí descendemos por la pista inferior del Restaurante la Pastora dirección al Serrat dels Ginebres, el qual, acaba llevándonos a nuestro punto de partida en Rellinars.

34 km y 1670m de desnivel positivo acumulado. Un paseo por nuestras tierras, nuestra historia, por lugares que no dejan a nadie indiferente, deseando volver a caminar y aprender un poco más...Será en la siguiente salida.


Fuentes de consulta:
Això és la Mola 
Trail Sant Llorenç del Munt
Edat mitjana s.V-XV i més