De Cal Rosal a Puig-Reig
 |
| Cal Bassacs |
Què és això de les Colònies del Llobregat?
No es tracta d'anar ben perfumat a la vora del riu Llobregat, no té res a veure amb olors.
Aquestes colònies són petits pobles construïts ben a la vora de les fàbriques tèxtils. Els rius tenien un paper molt important en la ubicació de les indústries: l'aprofitament de l'energia hidràulica. El Ter i el Llobregat, juntament amb els seus afluents més cabalosos, van ser els principals benefactors, o patidors (segons es miri), d'aquest procés.
Aquest creixement industrial va arribar a Catalunya a meitats del s. XIX, millorant el nivell de vida de moltes famílies de l'entorn rural. Disposaven d'un habitatge "digne" a un preu assequible i equipaments diversos com escoles, botigues, esglésies, ... Tot a canvi de treballar 12 hores al dia durant 6 dies a la setmana.
Doncs bé, en aquesta sortida, petits i grans hem pogut contemplar el gran procés industrial en un petit tram de 15 km al pas del riu Llobregat, des de Can Rosal fins a Puig-Reig.
Fem un petit viatge!
Comencem el nostre camí a Cal Rosal.
La fàbrica de Cal Rosal comença a produir el 1.860 de la mà dels
germans Rosal, deixant de funcionar l'any 1.992. A la colònia hi van
arribar a viure 1.200 persones.
Per fer-nos una idea, al 1.904 el sou
d'un operari rondava entre les 7'5 i les 21 pessetes, sempre depenent de
l'edat, el sexe i l'ofici.
 |
| Colònia Cal Rosal |
 |
| Resclosa Cal Rosal |
Anem a buscar el GR-270 tot creuant el Pont Nou d'Orniu. Al costat, podem observar les poques restes que queden del
Pont Vell d'Orniu datat del s. XIV.
 |
| Pont Nou d'Orniu |
 |
| Restes del Pont Vell d'Orniu |
En poca distància el camí fa una mica de pujada, és el desnivell més gran que farem en tota la ruta. Avançats uns 2 km del punt de partida, ens trobem l'església de Sant Vicenç d'Obiols (datada del s. IX; es poden observar 3 etapes ben diferenciades de construcció: s. X preromànic o època visigòtica -segons investigadors-, segle XII-XIII romànic i s. XX època contemporànea). Aquí aprofitem per fer el primer àpat de la jornada.
És curiós aquest racó; a terra hi ha uns forats rectangulars... Què deu ser això? Es fan diverses especulacions i, finalment, acudim al comodí de Google que tot ho sap. Són tombes antropomorfes!!! Estem a un cementiri!! Aquest tipus de tombes es feien servir entre els segles IX i XI.
 |
| Església de Sant Vicenç d'Obiols |
 |
| Campanar |
 |
| Necròpolis, tombes antropomorfes |
|
|
|
Arranquem de nou fins a la colònia La Plana que no queda molt lluny de l'església.
Els propietaris van ser Miquel Roca, Agustí Rosal i Esteve Monegal. Aquesta colònia va arribar a albergar a 700 persones. Va estar funcionant des de 1.892 fins a 1.963, amb una segona oportunitat que va anar del 1.985 fins al 1.999 quan la fàbrica va patir un incendi.
 |
| Porta del wc en un edifici que semblaven ser unes oficines |
 |
| Ascensor per pujar a l'Església Nova de Santa Eulàlia de Gironella |
 |
| Les cabretes. Quina colla més maca!!! |
La nostra següent parada la fem a Cal Bassacs després d'una agradable passejada per la vora del riu. És impressionant la força amb la qual baixa l'aigua per la resclosa.
 |
| Típic en un riu |
 |
| Gr-270 i els nois fent xerrada |
Els seus propietaris el matrimoni Joan Teixidor Ballús i Raimunda Bassacs. Aquesta colònia rep el nom de la Raimunda per ser l'emprenedora de la família, estar al capdavant del negoci i per tenir una forta personalitat.
Van comprar els terrenys al 1.861, on van començar amb una petita fàbrica tèxtil. A l'any 1.871 ja tenien construïts la fàbrica i el canal. Van tenir dues fàbriques al recinte, una de les quals, la van cedir al seu fill Antoni.
Al 2.002 va arribar el tancament definitiu de la fàbrica tèxtil.
Del camí passem a un corriol. Trobem un panell informatiu que explica el funcionament de les rescloses al costat d'un raconet de pícnic molt acollidor.
Un cartell ens avisa de què hi ha obres en una fàbrica i no podem seguir pel GR, el corriol està tallat, així que creuem per un pont de ferro i ens introduïm a Viladomiu Vell. Aquest desviament ens sembla molt millor, ja que d'aquesta manera podem passar entremig de la colònia.
 |
| Viladomiu Vell. Veiem l'esglèsia Sant Marc i la torre de l'amo |
El seu fundador va ser Tomàs Viladomiu i Bertran. Va comprar els terrenys de la plana de Sant Marc al 1.868 i inicià la construcció de la fàbrica engegant màquines al 1.871. Seguidament es construïren els primers habitatges i diversos equipaments.
La colònia va anar creixent a gran velocitat. El senyor Viladomiu era qui controlava completament tota la vida dels seus treballadors i familiars.
La fàbrica tancà les seves portes al 1.992.
 |
| Casa de l'amo |
 |
| Els habitatges |
 |
| Cap a Viladomiu Nou |
Tot seguit, arribem a Viladomiu Nou.
 |
| Església del Sagrat Cor de Viladomiu Nou |
 |
| Fàbrica en obres |
Va ser el mateix fundador de Viladomiu Vell qui l'any 1.876 comprà els terrenys anomenats La Clau de Sant Marc i al 1.880 començà a construir la fàbrica. Viladomiu Nou va tenir nom propi l'any 1.897 quan els germans Viladomiu es repartiren l'herència paterna. La fàbrica va tancar les seves portes l'any 1.991, però la colònia no quedà abandonada i avui en dia hi viuen molts antics treballadors i la fàbrica torna a estar en funcionament amb nous propietaris.
 |
| Passant entre les fàbriques |
Tot seguit i amb molta gana a la panxa, arribem al Guixaró on amics i familiars ens han preparat un avituallament ben complet. Les cares d'alegria ho diuen tot en aquell moment!! Parada per dinar i recuperar forces!!! Moltes gràcies a la família Serrano Páez, a David, a Amalio i el pare de la cabreta Nora.
 |
| Avituallament de luxe |
 |
| La colla de cabretes al complet!! |
Les terres del Mas Guixaró van ser comprades per Esteve Comelles i Cluet l'any 1.879 qui va construir la fàbrica, una resclosa de fusta, la colònia i tots els equipaments necessaris per poder-hi viure.
L'any 1.942 es va construir una nova resclosa i es va ampliar la fàbrica, cosa que va potenciar la productivitat i la superació dels anys de la postguerra.
Entre els anys 50 i 70 i vivien unes 400 persones. Al 1.989 la fàbrica va tancar les seves portes.
En l'actualitat, la fàbrica torna a tenir producció i a la colònia hi viuen moltes famílies.
 |
| Colònia i fàbrica |
 |
| La fàbrica de fons |
Fem camí de nou. Aquest cop, cap a l'última colònia que visitem és la de Cal Prat.
Teodor Prat va comprar en el 1.870 els terrenys on es construir la fàbrica, la qual va funcionar de l'any 1.874 fins al 1.993.
A l'ubicar-se molt a prop de Puig-Reig, hi treballava molta gent que no vivia dins de la colònia, així i tot, disposava de molts eqipaments que feien innecessari sortir del recinte.
 |
| Passeig vora el canal |
 |
| Campanar de l'església |
 |
| La fàbrica |
Ja queda poquet per acabar!!! Anem recollint espàrrecs de camí a Puig-Reig per corriols ben agradables. A pocs metres del nostre objectiu ens topem amb una última sorpresa del recorregut, la Font de Cal Picoti. Entre riures i salpicades d'aigua, fem un últim esprint i arribem al punt final.
Ara toca descansar i mirar les imatges pel concurs fotogràfic que patrocina
MARGA ORGANICS PERRUQUERS
Desitjant que arribi la segona etapa de la ruta!!!
Fins a la propera cabretes!!!
 |
| Font de Cal Picoti |
 |
| Recurregut tram Cal Rosal - Puig-Reig |
I després de molt rumiar... Aquí tenim els guanyadors!!! Moltes gràcies a tots els participants i a Marga per la difícil tasca d'escollir entre les magnífiques fotografies que han arribat.
Fonts de recerca:
Ajuntament d'Obiol
150 anys de colònies industrials
El Berguedà
wikipedia
No hay comentarios:
Publicar un comentario