Activas, ideólogas, incansables (a veces con ideas de bombero). Si no nos encuentras por aquí, búscanos en alta montaña!! Algunas hemos sido presidentas de la comunidad de vecinos, que también da prestigio. Esperamos que disfruteis con nuestro blog, tanto como nosotras disfrutamos creándolo. Por cierto! Encantadas de conocerte!

viernes, 18 de mayo de 2018

Els Castells de Montserrat

Els 5 castells de Montserrat :  

- Castell Collbató - Castell d'Otger - Castell de Montserrat - Castell de Marro - Castell de Guàrdia -


Parlar d'ermites a Montserrat, és saber de què parlem, pots conèixer una, dues, deu... però no és estrany, i tothom sap de què estàs parlant. Però, si diem anem a veure castells a Montserrat, ara et miren amb cara de peix. Com si diguessis allò de: "anem a buscar gamusinus!"

Però ves per on, que de castells sembla que van haver-hi. I no parlo de res nou, aquests van ser tractats, ja fa molt de temps, per historiadors i geòlegs, com el Sr. Francesc Carreras i Candi (1862 - 1937), el Sr. Buch i Parera (1902 - 1991), entre d'altres. I si fem recerca per la web, també.

Per fer-ho fàcil, hem agafat la magnífica feina del company Esgarrapacrestes, al seu blog, i al que sumem el track nostre de la ruta.  (Falten els últims quilòmetres, que el seu autor farà una dia, en treure el gos a passejar). Però com sabem que sou molt valent@s, no tindreu cap complicació en arribar.  
Altimetria - mapa


__________________________________________________________________

 Ara bé, com sempre, la nostra intenció no és donar peu a controvertides converses, envers l'existència dels castells o no, ni ofendre a ningú amb els comentaris, més aviat, és fer salut d'una manera divertida, cultural i, molt especialment, voltats d'amics i amigues amb ganes de fer xivarri.
__________________________________________________________________

Arranquem?

Grup a Collbató
 
  • Castell Collbató: 
       Coordenades UTM: 41.569532, 1.830102
Recorregut: Des del poble de Collbató pugem al turó on emplaçava el castell -visible-. Tornem al poble per buscar la drecera del Graus. Un petit sender que agafem a la dreta del carrer, que porta el mateix nom.
D'ací a poc temps, enllacem amb el camí de les Bateries o Camí Vell de Montserrat. 
  
Castell Collbato
Castell de Collbató

En venda:  4 habitacions, dos banys, cuina office, (...) donem sortida d'aquest primer castell, ara en ruïnes, del qual només ens queda part de la torre i la seva base. Ara, dalt d'un turó, amb unes vistes realment privilegiades de la muntanya de Montserrat. Parlem d'una edificació del s. X - XII, que en el seu origen va ser la porta d'accés, per a molts peregrins, cap a Montserrat.


Collbató i núvols cirrus al fons (com rínxols de cabells)

Com a curiositat, un capítol de possible "desnonament" de l'època, als Annals de Montserrat de (1258-1485). En últim testament Dn. Guillerm Durfort va donar el castell de Collbató al Monestir de Montserrat, donat el cas de mort dels seus fills barons.  De fet, aquests, van morir ben joves, i el Monestir reclamar la seva herència.
El dia que van fer presència al castell el procurador i l'escrivà, enviats pel prior del Monestir, demanaren per la viuda de Dn. Guillerm. Des de la finestra sortir la mare d'aquesta, que envià als l'emissaris a pastar fang. El seguit del "culebrón", també és digne d'una pel·lícula a lo Tarantino. 


  • Castell Otger:
        Coordenades UTM: 402.361 4.605.015

Recorregut: Seguim el camí de les Bateries fins al trencall, a l'esquerra, que ens porta a l'ermita de Sant Joan i el camí del pla de les Taràntules (on hi ha el funicular de Sant Joan). Però no arribem a aquest pla. En res, tot de pujada, això sí, intuïm el camí que marca cap a l'ermita de San Joan.


Sant Joan
  
Sortim a la pista pavimentada i anem a buscar les ruïnes de l'ermita de Santa Magdalena, entre les gorres. En aquest indret, es creu, s'ubicava aquest segon castell.


Gravat de l'aspecte de l'ermita - avui en ruïnes

Arribats a aquest castell, aprofito per fer una mica d'autobombo i us deixo l'enllaç de la recerca d'aquest castell: Castell d'Otger - Edat Mitjana Vacarisses

Castell Otger
 
Les històries d'aquest cavaller, són curioses a Montserrat. Un parador amb llegenda inclosa, molt interessant per fer amb nens o no tant nens, és el Tron de l'espassa de Montserrat, d'aquest mateix protagonista, Otger Cataló.


  • Castell del Montserrat    
        Coordenades UTM: 403.207 4.605.669


Recorregut: Ara baixem per les escales de Jacob, per agafar el camí Nou a Sant Jeroni. 

Escales de Jacob (de veritat)


Fem el camí, sentit al Pla de les Taràntules. A mà esquerra trobem el corriol que va cap Santa Anna. A la cruïlla, ens direccionem cap el Pla de la Trinitat, on ens hem de desviar una mica per cercar el tercer castell.

P.D.: Cal dir, que abans d'arribar a la Trinitat, i molt us recomano, pareu a fer unes birretes a l'ermita de Sant Benet.  Aquest noi us posa unes birres ben bones.😋

Gravat Sant Dimes


Aquest castell, sembla que, es posicionava on avui hi ha l'ermita de Sant Dimes, per sobre del monestir. Poder,  un bon punt de protecció, control i guaita envers al monestir, a la zona Tebaiada. 
Sant Dimes era conegut com el "bon lladre" i d'ací una divertida història, a lo Marx Brothers:
 


Castell de Montserrat

La llegenda, ben curiosa, ens dóna arguments a aquest nom. Doncs, explica que aquest castell va ser ocupat per un grup  de lladregots molt dolents, que tenien amenaçats als monjos, tirant-los pedrades des de dalt i amb tot tipus de malifetes ximples.  Un grup de valents van escalar i sorprendre els lladres, que van marxar escampats. 
El castell va ser enderrocat i les pedres es van aprofitar per construir l'ermita. És per això, que aquesta ermita rep també el nom de l'ermita del "Bon Lladre" o de Sant Dimes.


  • Castell del Marro   
        Coordenades UTM: 41.611995  1.817169


Recorregut: Tornem al Pla de la Trinitat, i ara el camí a seguir és el GR-172 o Camí de l'Arrel, que s'aboca directament a Santa Cecília.



Restes del "nostre" castell del Marro


La primera abadia que s'establí a Montserrat, fou Santa Cecília al s. X. 
Però, aquesta sembla que estava lligada o recolzada per un castell, molt pròxim, del qual l'ubicació és incerta.  Quan el castell no fou necessari, les seves pedres, es van reciclar per reparar els fonament de l'abadia de Santa Cecília.

Especulacions de la seva ubicació, el situen en diferents punts; A la font de Santa Cecília, a tocar el camí de la ferradura, direcció can Maçana, (Un camí de "marrades", que donava molta volta per arribar al mateix punt - d'aquí el curiós nom: El castell del Marro ), i d'altres indrets.


Hola tu!

Però nosaltres, tot fent volar la imaginació, el volem pensar ubicat, molt proper.  Just on hi ha el mirador que fa vida cap a tot el Bages i més enllà.



 

  • Castell de la Grdia 
        Coordenades UTM: 41.612286, 1.759021


Sant Pau Vell


Recorregut: Anem a buscar, novament, el Gr-172 i resseguim tota la muntanya. Per sota de la cadireta, la foradada (on fem parada obligada, en aquest excepcional espai), direcció cap al coll de Guir, en sentit can Maçana. 

La cadireta o com diu algú sonat: Petit buda 
(Pagaras birres igual)


Ben aviat, trobem la senyalització que ens indica cap a l'ermita de Sant Pau Vell. Un cop a l'ermita, si girem vista cap al turó, veiem les restes del que va ser el castell de la Guàrdia. Les restes d'un mur "Opus spictum" que van formar part d'aquest.


Castell de la Guàrdia

 
Un altre castell amb ubicació estratègica, per guaitar la part Oest de la muntanya. 

Amb el Marc mai perdreu el Nord. Si no, us fot una garrotada...


Martí y Cantó, al 1863 explicava que:  “El castillo de la Guardia, antiguamente dicho Benefacio por los buenos servicios que hacía a su alrededor, estaba de asiento en un punto desde el cual descubría y defendía las tierras de Igualada, Calaf y Manresa. Llamose de la Guardia, por tener el cargo de velar cosa de unas 20 leguas a su alrededor. Era tal su importancia, que la tradición conserva entre los ancianos de Manresa, la idea de que pretendiendo los moros dominar aquel país, hicieron sus primeros esfuerzos en apoderarse del castillo de la Guardia; y que no desistieron de su intento hasta haberlo conseguido"




Recorregut: Ara fem la tornada, ben contents!! Desfem camí cap al coll de Guiri -tot i que voliem anar al camí dels pallers-, fem una nova ruta "marrades* ara que sabem que vol dir aquesta paraula", cap a Collbató. Passant per camí de les Batalles, fins al Bruc. Així doncs, decidim passar a saludar al Timbaler. Ara si retomem camí de Vinya Nova i Collbató. Unes birres ben guanyades!

Monument al Timbaler del Bruc


_______________________________________________________

Km: Aprox. uns 30 km
Desnivell acumulat: Aprox. 3000 m
Temps: Amb parades, entrepà i fer fotos: Aprox. 10 h.

_______________________________________________________


Fonts:

- Annals de Montserrat: (1258 - 1485) Benet Ribas i Calaf, Josep Galobart i Soler 
- Visitar.cat
- Muntanya Montserrat gent.cat
- Wikiloc - ruta CASTELLADA de Marc Lonewolf
 


martes, 24 de abril de 2018

Les Colònies del Llobregat

De Cal Rosal a Puig-Reig

Cal Bassacs

Què és això de les Colònies del Llobregat?
No es tracta d'anar ben perfumat a la vora del riu Llobregat, no té res a veure amb olors.
Aquestes colònies són petits pobles construïts ben a la vora de les fàbriques tèxtils. Els rius tenien un paper molt important  en la ubicació de les indústries: l'aprofitament de l'energia hidràulica. El Ter i el Llobregat, juntament amb els seus afluents més cabalosos, van ser els principals benefactors, o patidors (segons es miri), d'aquest procés.

Aquest creixement industrial va arribar a Catalunya a meitats del s. XIX, millorant el nivell de vida de moltes famílies de l'entorn rural. Disposaven d'un habitatge "digne" a un preu assequible i equipaments diversos com escoles, botigues, esglésies, ... Tot a canvi de treballar 12 hores al dia durant 6 dies a la setmana.
Doncs bé, en aquesta sortida, petits i grans hem pogut contemplar el gran procés industrial en un petit tram de 15 km al pas del riu Llobregat, des de Can Rosal fins a Puig-Reig. 
Fem un petit viatge!

Comencem el nostre camí a Cal Rosal.

La fàbrica de Cal Rosal comença a produir el 1.860 de la mà dels germans Rosal, deixant de funcionar l'any 1.992. A la colònia hi van arribar a viure 1.200 persones. 
Per fer-nos una idea, al 1.904 el sou d'un operari rondava entre les 7'5 i les 21 pessetes, sempre depenent de l'edat, el sexe i l'ofici.

Colònia Cal Rosal
Resclosa Cal Rosal
Anem a buscar el GR-270 tot creuant el Pont Nou d'Orniu. Al costat, podem observar les poques restes que queden del Pont Vell d'Orniu datat del s. XIV.

Pont Nou d'Orniu
Restes del Pont Vell d'Orniu

En poca distància el camí fa una mica de pujada, és el desnivell més gran que farem en tota la ruta. Avançats uns 2 km del punt de partida, ens trobem l'església de Sant Vicenç d'Obiols (datada del s. IX; es poden observar 3 etapes ben diferenciades de construcció: s. X preromànic o època visigòtica -segons investigadors-, segle XII-XIII romànic i s. XX època contemporànea). Aquí aprofitem per fer el primer àpat de la jornada.
És curiós aquest racó; a terra hi ha uns forats rectangulars... Què deu ser això? Es fan diverses especulacions i, finalment, acudim al comodí de Google que tot ho sap. Són tombes antropomorfes!!! Estem a un cementiri!! Aquest tipus de tombes es feien servir entre els segles IX i XI.

Església de Sant Vicenç d'Obiols
Campanar
Necròpolis, tombes antropomorfes



Arranquem de nou fins a la colònia La Plana que no queda molt lluny de l'església.

Els propietaris van ser Miquel Roca, Agustí Rosal i Esteve Monegal. Aquesta colònia va arribar a albergar a 700 persones. Va estar funcionant des de 1.892 fins a 1.963, amb una segona oportunitat que va anar del 1.985 fins al 1.999 quan la fàbrica va patir un incendi.

Porta del wc en un edifici que semblaven ser  unes oficines
Interior. Calendari del 1997

El següent tram el fem per un preciós corriol a la vora del riu. La primavera fa que tot es vegi verd i florit, molt bona època per fer aquesta ruta. Però hem de vigilar amb les ortigues del voltant del corriol que de vegades es mouen per acariciar-nos les cames una miqueta.

Corriol

Ens trobem un tram de bosc dins d'un recinte separat per uns murs de pedra i pas de portes, on trobem una balmeta amb una font. No he aconseguit esbrinar  res sobre aquest recinte i la font.

Primera porta
Fent fotos per el concurs de fotografia
Font de la balma
La segona porta

Arribem a l'Ametlla de Casserres, també coneguda com la Colònia Monegal. Tot i tenir un passat inicial en el tèxtil, la colònia en si la va fundar Esteve Monegal l'any 1.858. Al 1.875 construir la fàbrica que va arribar a tenir 10.500 pues i 300 telers, fins que l'any 1.966 no va poder sobreviure a la crisi.

Antic fanal
Calatització de l'aigua
L'Ametlla de Casserres
La casa de l'amo

No triguem a arribar a Cal Metre tot ficant-nos a Gironella.

Aquí va ser Joan Alsina Rosal qui va engegar aquesta colònia. L'activitat tèxtil va anar dels anys 1.961 al 2.008, fundant la colònia al 1.873. Com moltes altres fàbriques del tèxtil, els operadors de Cal Metre van mobilitzar-se en vàries ocasions per tal de tenir una millora en les condicions laborals que patien. La conseqüència va ser l'acomiadament de molts treballadors.
Cal metre, no va disposar d'equipaments a la colònia per la proximitat al centre urbà.

Església Nova de Santa Eulàlia de Gironella. A l'esquerra, la casa de l'amo
Cal Metre
Ascensor per pujar a l'Església Nova de Santa Eulàlia de Gironella
Les cabretes. Quina colla més maca!!!

La nostra següent parada la fem a Cal Bassacs després d'una agradable passejada per la vora del riu. És impressionant la força amb la qual baixa l'aigua per la resclosa.

Típic en un riu
Gr-270 i els nois fent xerrada

Els seus propietaris el matrimoni Joan Teixidor Ballús i Raimunda Bassacs. Aquesta colònia rep el nom de la Raimunda per ser l'emprenedora de la família, estar al capdavant del negoci i per tenir una forta personalitat. 
Van comprar els terrenys al 1.861, on van començar amb una petita fàbrica tèxtil. A l'any 1.871 ja tenien construïts la fàbrica i el canal. Van tenir dues fàbriques al recinte, una de les quals, la van cedir al seu fill Antoni.
Al 2.002 va arribar el tancament definitiu de la fàbrica tèxtil.

Fàbrica tèxtil de Cal Bassacs
Les restes del Pont Romànic de Sant Joan o Pont del Diable (s. XI)
Casa de l'amo i colònia Cal Bassacs

Del camí passem a un corriol. Trobem un panell informatiu que explica el funcionament de les rescloses al costat d'un raconet de pícnic molt acollidor.


Un cartell ens avisa de què hi ha obres en una fàbrica i no podem seguir pel GR, el corriol està tallat, així que creuem per un pont de ferro i ens introduïm a Viladomiu Vell. Aquest desviament ens sembla molt millor, ja que d'aquesta manera podem passar entremig de la colònia.

Viladomiu Vell. Veiem l'esglèsia Sant Marc i la torre de l'amo

El seu fundador va ser Tomàs Viladomiu i Bertran. Va comprar els terrenys de la plana de Sant Marc al 1.868 i inicià la construcció de la fàbrica engegant màquines al 1.871. Seguidament es construïren els primers habitatges i diversos equipaments. 
La colònia va anar creixent a gran velocitat. El senyor Viladomiu era qui controlava completament tota la vida dels seus treballadors i familiars. 
La fàbrica tancà les seves portes al 1.992.

Casa de l'amo
Els habitatges
Cap a Viladomiu Nou

Tot seguit, arribem a Viladomiu Nou.

Església del Sagrat Cor de Viladomiu Nou
Fàbrica en obres

Va ser el mateix fundador de Viladomiu Vell qui l'any 1.876 comprà els terrenys anomenats La Clau de Sant Marc i al 1.880 començà a construir la fàbrica. Viladomiu Nou va tenir nom propi l'any 1.897 quan els germans Viladomiu es repartiren l'herència paterna. La fàbrica va tancar les seves portes l'any 1.991, però la colònia no quedà abandonada i avui en dia hi viuen molts antics treballadors i la fàbrica torna a estar en funcionament amb nous propietaris.

Passant entre les fàbriques

Tot seguit i amb molta gana a la panxa, arribem al Guixaró on amics i familiars ens han preparat un avituallament ben complet. Les cares d'alegria ho diuen tot en aquell moment!! Parada per dinar i recuperar forces!!! Moltes gràcies a la família Serrano Páez, a David, a Amalio i el pare de la cabreta Nora. 

Avituallament de luxe
La colla de cabretes al complet!!

Les terres del Mas Guixaró van ser comprades per Esteve Comelles i Cluet l'any 1.879 qui va construir la fàbrica, una resclosa de fusta, la colònia i tots els equipaments necessaris per poder-hi viure. 
L'any 1.942 es va construir una nova resclosa i es va ampliar la fàbrica, cosa que va potenciar la productivitat i la superació dels anys de la postguerra.
Entre els anys 50 i 70 i vivien unes 400 persones. Al 1.989 la fàbrica va tancar les seves portes.
En l'actualitat, la fàbrica torna a tenir producció i a la colònia hi viuen moltes famílies.

Colònia i fàbrica
La fàbrica de fons

Fem camí de nou. Aquest cop, cap a l'última colònia que visitem és la de Cal Prat.

Teodor Prat va comprar en el 1.870 els terrenys on es construir la fàbrica, la qual va funcionar de l'any 1.874 fins al 1.993.
A l'ubicar-se molt a prop de Puig-Reig, hi treballava molta gent que no vivia dins de la colònia, així i tot, disposava de molts eqipaments que feien innecessari sortir del recinte.

Passeig vora el canal
Campanar de l'església
La fàbrica

Ja queda poquet per acabar!!! Anem recollint espàrrecs de camí a Puig-Reig per corriols ben agradables. A pocs metres del nostre objectiu ens topem amb una última sorpresa del recorregut, la Font de Cal Picoti. Entre riures i salpicades d'aigua, fem un últim esprint i arribem al punt final.
Ara toca descansar i mirar les imatges pel concurs fotogràfic que patrocina MARGA ORGANICS PERRUQUERS
Desitjant que arribi la segona etapa de la ruta!!! Fins a la propera cabretes!!!
Font de Cal Picoti
Recurregut tram Cal Rosal - Puig-Reig

I després de molt rumiar... Aquí tenim els guanyadors!!! Moltes gràcies a tots els participants i a Marga per la difícil tasca d'escollir entre les magnífiques fotografies que han arribat.




Fonts de recerca:
Ajuntament d'Obiol
150 anys de colònies industrials
El Berguedà
wikipedia