Punk Trail Pont Vilomara 2016

PUNK TRAIL PONT DE VILOMARA 2016

La primera punktrail de les supermamis. I podem donar desenllaç a aquest preàmbul de crònica... passem del nus... hi hauran moltes més!!!! Laura, Espe i una servidora, donem fe que això no s'acaba aquí. Volem més!


Dins d' una meravella de terra com és Sant Llorenç de Munt i l'Obac, però dins literalment. En aquest moment sóc incapaç de realitzar punt per punt una descripció sistemàtica de camins, corriols, dreceres, fangades, trenca-cames, rieres i més rieres per les quals ens han fet passar. 

Aquest grup de punkaires, dels que ens hem enamorat, grup d'animals aficionats a corre (i dic aficionats com elogi, jo també ho sóc)! ja poden presumir de conèixer els seus dominis i filar prim a l'hora de dissenyar el recorregut. Pujades dures i llargues, així com trams de baixada ultra tècnics, per fer-los amb un parell!!! I sorpreses, si et fan passar un rierol i penses, mira que macos són aquesta tropa... encara l'hauràs de passar, dues, tres, quatre i fins a cinc vegades més. 

Com a bones fèmines que som l'Espe i jo fèiem un sabates-mitjons fora cada cop. La Laura, que els té més pelats que nosaltres, la tercera va pensar que total, les sabates ja anaven mujades de tanta fangada que havíem menjat, així doncs peus de cigrons i a rentar sabates.
Recomanació "mamis" un parell o dos de mitjons de recanvi i tovalloleta de toilet ;), no van malament (recordeu, som mamis)!

Les vistes són fotos d'alta definició. Poder mirar el Bages des d'aquests cims és un privilegi digne de fer menció. I curses com aquestes que no són competitives, en les quals no estàs pendent del rellotge, et pots permetre sense cap pressió parar i contemplar. Això és més que un plus, per una carrera dura i bonica com aquesta. Una combinació difícil de trobar en altres tipus de trails que decanten cap al costat passeig o ritme de petar cull.

Els avituallaments, una festa!!!! Els voluntaris que hi formen aquest col·lectiu tenen un 10! Ben guanyat. Per la paciència, l'empatia i la gresca que aporten als mig morts punks que anem arribant. Ens hem trobat un ambient de bogeria en aparença, però un control increïble a l´hora d'omplir gots, plats, prepara fruita, mantenir fredes les birres als bassals... una logística, només de grans caps.

Poder decidir el recorregut a fer, llarg o curt, és un descans físic i mental. Entre d'altres perquè si et diuen que és de 15 km segurament acabaràs fent 19 o 20 km. No vull pensar la que deien era de 30. Per sort i amb bon seny els últims quilòmetres fins al pont eren de baixada, una baixada tècnica i empedregada, però baixada.

I la millor!!, el fet de ser curses sol·lidàries. Es nota aquest caliu des del primer moment. Increïble comportament dels punks envers el banc d'aliments. Taules i taules plenes. I tot per associacions locals. Un circuit molt ben tancant que t'enganxa i és transparent.

Res més! la punk ens ha entrat a vena directa! i aquesta energia que hem tingut el plaer i la sort de rebre, la volem transmetre a tothom que ens vulgui llegir, però sobretot a les nostres grans supermamis.

Comentaris (antic blog):

Postado por Laura lun, noviembre 28, 2016 10:00:55

I tornarem! I tant que tornarem! I serem més i amb més ganes! Gran organització, recurregut per totes les crestes de la zona, corriols impressionants i que dir de la gent...tant els organitzadors, els col.laboradors com els runners punkeros...molt bona gent! Ens hem quedat amb ganes de més i més!

Postado por Moisès lun, noviembre 28, 2016 05:41:35

Nomes dir... Moltes i moltes gràcies per haver vingut i colaborar amb el nostre Banc d'aliments, si a mes a mes heu pogut disfrutar de la nostre Terra, (rieres incloses XD) us esperem l'any vinent, encara que vingueu de part del Fermin heheheheh, de veritat moltes gràcies guapes!!!

 

Camins del Bandoler Capablanca

Camins del Bandoler Capablanca

Caminant per l'Obac:   Camins del Bandoler Capablanca

Excursió amb nens 26/02/2017 (Carnestoltes)Avui ha tocat una sortida de família i canalla i que millor que fer lligam entre excursió, història i Carnestoltes!
Aprofitant que és carnestoltes vam fer apostar de disfresses entonades en les Històries i Llegendes de l'Obac. Així ens hem transformat en fantàstics bandolers i camperoles que habitaven cap als s.XVI-XVII aquestes terres.

Sortida que volta els 4 - 5 km amb pujada principalment. Temps emprat amb nens, 2 hores. Amb corresponents parades per fer fotos i menjar una mica.

Donem sortida des del camp de tir de Rellinars a peu de la B-122, bàsicament per estalviar una mica de caminada als més petits. De seguida enllacem amb un tram de la via principal que anava de Barcelona a Manresa i va tenir fi al s. XIX amb l'arribada del ferrocarril. Mítica via de comunicació que sens dubte és plena d'anècdotes i relats històrics. Per aquests camins van passar traginers, correus, militars i tropes, clergues i reis, però també era encau del fenomen de l'època: 

Els Bandolers. I els van haver-hi amb gran renom com en Perot Rocaguinarda, Joan Muntada (de la colla de Rocaguinarda) i el llegendari Capablanca. Fins i tot a Rellinars una de les carreteres principals porta el seu nom. Del poble de Rellinars i parlant de llegendes, aprofito per parlar de la curiositat del seu nom. Hi ha una llegenda que parla que a finals del s. XIX els habitants de Rellinars creien que el nom del seu poble venia donat pel fet que abans de ser poble hi havia un convent de monges que només admetia religioses dones de família reial o nobles. De la presència de "Reines" creien que se'n derivaria el nom de Rellinars (1).

Seguim camí i de seguida agafem camí paral.lels a la riera de Rellinars i trobem un petit trencall a mà esquerra que ens porta a la font de carlets. Donem per segut que aquest nom té relació amb aquest tipus de bolet, els carlets o escarlets. Però també ens ve a la ment que aquestes terres en època de Franco va ser territori de carlistes tradicionals i ultraconservadors. Carlistes, Carlets...potser també aquesta relació? Font de carlistes, potser és massa nom per aixecar polseguera... en tot cas gaudim d'una bona estoneta d'aquest preciós racó i els nens aprofiten per fer de les seves... ficar peus, mans i caure de cul als bassals... Sens dubte és una preciosa font que surt de les escletxes de les roques formades per un petit cingle.

Fem fins a un segon trencall a mà dreta ara paral.lels al Torrent de la Saiola fins al serrat dels Ginebrers, on farem petita parada per menjar, descansar, beure una mica i disfrutar de les espectaculars vistes del Paller de tot l'any, la Roca Salvatge i Castellsapera.

Aprofitem per explicar a la canalla la fantàstica llegenda d'en Capablanca:
Sens dubte un dels bandolers més mitificats, ja que no existeix cap escrit i tot és relat de la tradició oral. Segons es conta, en Capablanca fou en un principi un mosso que treballava temporalment a les masies de la rodalia de Manresa. El canvi que va experimentar aquest personatge, passant de jornaler a assaltador de camins, sembla que es produí a conseqüència del desengany envers la societat, quan en Capablanca sofrí en ser robat i maltractat repetidament en el transcurs d'un viatge cap a Manresa, després d'haver-hi treballat durament.
De l'origen del seu nom hi ha dues versions, nosaltres expliquem la més senzilla als nens. I és que la va robar i l'aprofitava com a metodologia de les seves malifetes tot estira'n-la a terra i obligant als pobres caminants a deixar les coses de valor si no volien empenedir-se.

Sota el Paller de tot l'any el nostre Bandoler sembla que tenia el seu amagatall secret. Tema que enamora als nostres vailets i retomant camí comencen a pensar en una propera excursió per si de cas s'han descuidat algun algun tresor.

Gairebé a 500 metres de l'Obac Vell ens assalta un grup de terribles bandolers!!! Sort que les "simpàtiques campesines" anem ben armades!!

Tots a riure i els nens encantants amb els nostres bandolers! que pobres si s'haquessin de guanyar la vida amb aquests menesters. Aprofitem per fer una visita a la casa Vella de L'Obac on sembla donar fi la Història del nostre Bandoler Capablanca sota una bóta de vi mig borratxo i ofegat. Una fi poc digna per tan carismàtic personatge, però millor que d'un refredat com el pobre tirant lo blanc...

Un plaer, com sempre!

(1) Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Ed. Farell

Aquesta crònica formava part del blog antic de les runningsupemamis(data 26/02/17) que traspasem a l'actual blog de sortides per tal de no perdre'l. 

Els Castells de Montserrat

Els 5 castells de Montserrat :  

- Castell Collbató - Castell d'Otger - Castell de Montserrat - Castell de Marro - Castell de Guàrdia -

Parlar d'ermites a Montserrat, és saber de què parlem, pots conèixer una, dues, deu... però no és estrany, i tothom sap de què estàs parlant. Però, si diem anem a veure castells a Montserrat, ara et miren amb cara de peix. Com si diguessis allò de: "anem a buscar gamusinus!"

Però ves per on, que de castells sembla que van haver-hi. I no parlo de res nou, aquests van ser tractats, ja fa molt de temps, per historiadors i geòlegs, com el Sr. Francesc Carreras i Candi (1862 - 1937), el Sr. Buch i Parera (1902 - 1991), entre d'altres. I si fem recerca per la web, també.

Per fer-ho fàcil, hem agafat la magnífica feina del company Esgarrapacrestes, al seu blog, i al que sumem el track nostre de la ruta.  (Falten els últims quilòmetres, que el seu autor farà una dia, en treure el gos a passejar). Però com sabem que sou molt valent@s, no tindreu cap complicació en arribar.  
Altimetria - mapa

__________________________________________________________________

 Ara bé, com sempre, la nostra intenció no és donar peu a controvertides converses, envers l'existència dels castells o no, ni ofendre a ningú amb els comentaris, més aviat, és fer salut d'una manera divertida, cultural i, molt especialment, voltats d'amics i amigues amb ganes de fer xivarri.

__________________________________________________________________

Arranquem?

Grup a Collbató

 

• Castell Collbató: 

       Coordenades UTM: 41.569532, 1.830102

Recorregut: Des del poble de Collbató pugem al turó on emplaçava el castell -visible-. Tornem al poble per buscar la drecera del Graus. Un petit sender que agafem a la dreta del carrer, que porta el mateix nom.

D'ací a poc temps, enllacem amb el camí de les Bateries o Camí Vell de Montserrat. 

  

Castell de Collbató

En venda:  4 habitacions, dos banys, cuina office, (...) donem sortida d'aquest primer castell, ara en ruïnes, del qual només ens queda part de la torre i la seva base. Ara, dalt d'un turó, amb unes vistes realment privilegiades de la muntanya de Montserrat. Parlem d'una edificació del s. X - XII, que en el seu origen va ser la porta d'accés, per a molts peregrins, cap a Montserrat.

Collbató i núvols cirrus al fons (com rínxols de cabells)

Com a curiositat, un capítol de possible "desnonament" de l'època, als Annals de Montserrat de (1258-1485). En últim testament Dn. Guillerm Durfort va donar el castell de Collbató al Monestir de Montserrat, donat el cas de mort dels seus fills barons.  De fet, aquests, van morir ben joves, i el Monestir reclamar la seva herència.

El dia que van fer presència al castell el procurador i l'escrivà, enviats pel prior del Monestir, demanaren per la viuda de Dn. Guillerm. Des de la finestra sortir la mare d'aquesta, que envià als l'emissaris a pastar fang. El seguit del "culebrón", també és digne d'una pel·lícula a lo Tarantino. 

• Castell Otger:

        Coordenades UTM: 402.361 4.605.015

Recorregut: Seguim el camí de les Bateries fins al trencall, a l'esquerra, que ens porta a l'ermita de Sant Joan i el camí del pla de les Taràntules (on hi ha el funicular de Sant Joan). Però no arribem a aquest pla. En res, tot de pujada, això sí, intuïm el camí que marca cap a l'ermita de San Joan.

Sant Joan

  

Sortim a la pista pavimentada i anem a buscar les ruïnes de l'ermita de Santa Magdalena, entre les gorres. En aquest indret, es creu, s'ubicava aquest segon castell.

Gravat de l'aspecte de l'ermita - avui en ruïnes

Arribats a aquest castell, aprofito per fer una mica d'autobombo i us deixo l'enllaç de la recerca d'aquest castell: Castell d'Otger - Edat Mitjana Vacarisses

Castell Otger

 

Les històries d'aquest cavaller, són curioses a Montserrat. Un parador amb llegenda inclosa, molt interessant per fer amb nens o no tant nens, és el Tron de l'espassa de Montserrat, d'aquest mateix protagonista, Otger Cataló.

• Castell del Montserrat    

        Coordenades UTM: 403.207 4.605.669

Recorregut: Ara baixem per les escales de Jacob, per agafar el camí Nou a Sant Jeroni. 

Escales de Jacob (de veritat)

Fem el camí, sentit al Pla de les Taràntules. A mà esquerra trobem el corriol que va cap Santa Anna. A la cruïlla, ens direccionem cap el Pla de la Trinitat, on ens hem de desviar una mica per cercar el tercer castell.

P.D.: Cal dir, que abans d'arribar a la Trinitat, i molt us recomano, pareu a fer unes birretes a l'ermita de Sant Benet.  Aquest noi us posa unes birres ben bones.😋

Gravat Sant Dimes

Aquest castell, sembla que, es posicionava on avui hi ha l'ermita de Sant Dimes, per sobre del monestir. Poder,  un bon punt de protecció, control i guaita envers al monestir, a la zona Tebaiada. 

Sant Dimes era conegut com el "bon lladre" i d'ací una divertida història, a lo Marx Brothers:
 

Castell de Montserrat

La llegenda, ben curiosa, ens dóna arguments a aquest nom. Doncs, explica que aquest castell va ser ocupat per un grup  de lladregots molt dolents, que tenien amenaçats als monjos, tirant-los pedrades des de dalt i amb tot tipus de malifetes ximples.  Un grup de valents van escalar i sorprendre els lladres, que van marxar escampats. 

El castell va ser enderrocat i les pedres es van aprofitar per construir l'ermita. És per això, que aquesta ermita rep també el nom de l'ermita del "Bon Lladre" o de Sant Dimes.

• Castell del Marro   

        Coordenades UTM: 41.611995  1.817169

Recorregut: Tornem al Pla de la Trinitat, i ara el camí a seguir és el GR-172 o Camí de l'Arrel, que s'aboca directament a Santa Cecília.

Restes del "nostre" castell del Marro

La primera abadia que s'establí a Montserrat, fou Santa Cecília al s. X. 

Però, aquesta sembla que estava lligada o recolzada per un castell, molt pròxim, del qual l'ubicació és incerta.  Quan el castell no fou necessari, les seves pedres, es van reciclar per reparar els fonament de l'abadia de Santa Cecília.

Especulacions de la seva ubicació, el situen en diferents punts; A la font de Santa Cecília, a tocar el camí de la ferradura, direcció can Maçana, (Un camí de "marrades", que donava molta volta per arribar al mateix punt - d'aquí el curiós nom: El castell del Marro ), i d'altres indrets.

Hola tu!

Però nosaltres, tot fent volar la imaginació, el volem pensar ubicat, molt proper.  Just on hi ha el mirador que fa vida cap a tot el Bages i més enllà.

 

• Castell de la Guàrdia 
  

        Coordenades UTM: 41.612286, 1.759021

Sant Pau Vell

Recorregut: Anem a buscar, novament, el Gr-172 i resseguim tota la muntanya. Per sota de la cadireta, la foradada (on fem parada obligada, en aquest excepcional espai), direcció cap al coll de Guirló, en sentit can Maçana. 

La cadireta o com diu algú sonat: Petit buda 
(Pagaras birres igual)

Ben aviat, trobem la senyalització que ens indica cap a l'ermita de Sant Pau Vell. Un cop a l'ermita, si girem vista cap al turó, veiem les restes del que va ser el castell de la Guàrdia. Les restes d'un mur "Opus spictum" que van formar part d'aquest.

Castell de la Guàrdia

 

Un altre castell amb ubicació estratègica, per guaitar la part Oest de la muntanya. 

Amb el Marc mai perdreu el Nord. Si no, us fot una garrotada...

Martí y Cantó, al 1863 explicava que:  “El castillo de la Guardia, antiguamente dicho Benefacio por los buenos servicios que hacía a su alrededor, estaba de asiento en un punto desde el cual descubría y defendía las tierras de Igualada, Calaf y Manresa. Llamose de la Guardia, por tener el cargo de velar cosa de unas 20 leguas a su alrededor. Era tal su importancia, que la tradición conserva entre los ancianos de Manresa, la idea de que pretendiendo los moros dominar aquel país, hicieron sus primeros esfuerzos en apoderarse del castillo de la Guardia; y que no desistieron de su intento hasta haberlo conseguido"

Recorregut: Ara fem la tornada, ben contents!! Desfem camí cap al coll de Guirló i -tot i que voliem anar al camí dels pallers-, fem una nova ruta "marrades* ara que sabem que vol dir aquesta paraula", cap a Collbató. Passant per camí de les Batalles, fins al Bruc. Així doncs, decidim passar a saludar al Timbaler. Ara si retomem camí de Vinya Nova i Collbató. Unes birres ben guanyades!

Monument al Timbaler del Bruc

_______________________________________________________

Km: Aprox. uns 30 km

Desnivell acumulat: Aprox. 3000 m

Temps: Amb parades, entrepà i fer fotos: Aprox. 10 h.

_______________________________________________________

Fonts:

- Annals de Montserrat: (1258 - 1485) Benet Ribas i Calaf, Josep Galobart i Soler 
- Visitar.cat
- Muntanya Montserrat gent.cat
- Wikiloc - ruta CASTELLADA de Marc Lonewolf