Activas, ideólogas, incansables (a veces con ideas de bombero). Si no nos encuentras por aquí, búscanos en alta montaña!! Algunas hemos sido presidentas de la comunidad de vecinos, que también da prestigio. Esperamos que disfruteis con nuestro blog, tanto como nosotras disfrutamos creándolo. Por cierto! Encantadas de conocerte!

viernes, 25 de mayo de 2018

Camins del Bandoler Capablanca

Camins del Bandoler Capablanca

Caminant per l'Obac:   Camins del Bandoler Capablanca

Excursió amb nens 26/02/2017 (Carnestoltes)Avui ha tocat una sortida de família i canalla i que millor que fer lligam entre excursió, història i Carnestoltes!
Aprofitant que és carnestoltes vam fer apostar de disfresses entonades en les Històries i Llegendes de l'Obac. Així ens hem transformat en fantàstics bandolers i camperoles que habitaven cap als s.XVI-XVII aquestes terres.

Sortida que volta els 4 - 5 km amb pujada principalment. Temps emprat amb nens, 2 hores. Amb corresponents parades per fer fotos i menjar una mica.

Donem sortida des del camp de tir de Rellinars a peu de la B-122, bàsicament per estalviar una mica de caminada als més petits. De seguida enllacem amb un tram de la via principal que anava de Barcelona a Manresa i va tenir fi al s. XIX amb l'arribada del ferrocarril. Mítica via de comunicació que sens dubte és plena d'anècdotes i relats històrics. Per aquests camins van passar traginers, correus, militars i tropes, clergues i reis, però també era encau del fenomen de l'època: 
Els Bandolers. I els van haver-hi amb gran renom com en Perot Rocaguinarda, Joan Muntada (de la colla de Rocaguinarda) i el llegendari Capablanca. Fins i tot a Rellinars una de les carreteres principals porta el seu nom. Del poble de Rellinars i parlant de llegendes, aprofito per parlar de la curiositat del seu nom. Hi ha una llegenda que parla que a finals del s. XIX els habitants de Rellinars creien que el nom del seu poble venia donat pel fet que abans de ser poble hi havia un convent de monges que només admetia religioses dones de família reial o nobles. De la presència de "Reines" creien que se'n derivaria el nom de Rellinars (1).

Seguim camí i de seguida agafem camí paral.lels a la riera de Rellinars i trobem un petit trencall a mà esquerra que ens porta a la font de carlets. Donem per segut que aquest nom té relació amb aquest tipus de bolet, els carlets o escarlets. Però també ens ve a la ment que aquestes terres en època de Franco va ser territori de carlistes tradicionals i ultraconservadors. Carlistes, Carlets...potser també aquesta relació? Font de carlistes, potser és massa nom per aixecar polseguera... en tot cas gaudim d'una bona estoneta d'aquest preciós racó i els nens aprofiten per fer de les seves... ficar peus, mans i caure de cul als bassals... Sens dubte és una preciosa font que surt de les escletxes de les roques formades per un petit cingle.






Fem fins a un segon trencall a mà dreta ara paral.lels al Torrent de la Saiola fins al serrat dels Ginebrers, on farem petita parada per menjar, descansar, beure una mica i disfrutar de les espectaculars vistes del Paller de tot l'any, la Roca Salvatge i Castellsapera.

Aprofitem per explicar a la canalla la fantàstica llegenda d'en Capablanca:
Sens dubte un dels bandolers més mitificats, ja que no existeix cap escrit i tot és relat de la tradició oral. Segons es conta, en Capablanca fou en un principi un mosso que treballava temporalment a les masies de la rodalia de Manresa. El canvi que va experimentar aquest personatge, passant de jornaler a assaltador de camins, sembla que es produí a conseqüència del desengany envers la societat, quan en Capablanca sofrí en ser robat i maltractat repetidament en el transcurs d'un viatge cap a Manresa, després d'haver-hi treballat durament.
De l'origen del seu nom hi ha dues versions, nosaltres expliquem la més senzilla als nens. I és que la va robar i l'aprofitava com a metodologia de les seves malifetes tot estira'n-la a terra i obligant als pobres caminants a deixar les coses de valor si no volien empenedir-se.




Sota el Paller de tot l'any el nostre Bandoler sembla que tenia el seu amagatall secret. Tema que enamora als nostres vailets i retomant camí comencen a pensar en una propera excursió per si de cas s'han descuidat algun algun tresor.



Gairebé a 500 metres de l'Obac Vell ens assalta un grup de terribles bandolers!!! Sort que les "simpàtiques campesines" anem ben armades!!





Tots a riure i els nens encantants amb els nostres bandolers! que pobres si s'haquessin de guanyar la vida amb aquests menesters. Aprofitem per fer una visita a la casa Vella de L'Obac on sembla donar fi la Història del nostre Bandoler Capablanca sota una bóta de vi mig borratxo i ofegat. Una fi poc digna per tan carismàtic personatge, però millor que d'un refredat com el pobre tirant lo blanc...

Un plaer, com sempre!

(1) Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Ed. Farell

Aquesta crònica formava part del blog antic de les runningsupemamis(data 26/02/17) que traspasem a l'actual blog de sortides per tal de no perdre'l. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario