Muntanyes russes Sant Vicenç de Castellet

 Muntanyes Russes de Sant Vicenç

 22/01/2017 
_______________________________________________________________

Una de les últimes excursions de la Laura ens va fer "dentetes"... Tot i que moltes de nosaltres ja coneixíem les espectaculars Roques Blaves de Esparreguera, mai haguéssim pensat que tant de la mà i a escala petita trobaríem aquesta meravella geològica al pati de casa!!I allà que hem anat. 

Tot sortim de Vacarisses, pugem per la urbanització de la farinera direcció al Vilar. Deixem a una banda el Castell de Castellbell i el Vilar (Castell Bellit). Castell Situat sobre un cerro molt proper a la població del Burés. Una preciosa edificació originàriament gòtica, documentat des del s. X i restaurat en segles posteriors.
Seguim la riera de Marganell fins al trencall del Serrat del Senyoret, on sortim a Sant Vicenç de castellet pel polígon industrial de les Vives. El nostre poble d'investigació geològic aquesta vegada! Pugem direcció a la pedrera i tenim com a punt de referència per la nostra descoberta, el castell de Castellet.

Aquest castell, desgraciadament, es troba en un estat molt ruïnós. Únicament queda la torre i alguns altres restos dispersos. Sota el cerro on està ubicat, hi ha les "muntanyes russes de Sant Vicenç"... i les hem trobat, les hem pujat, les hem baixat, les hem escalat!! Ara entenem el concepte de Muntanyes Russes donat de manera popular.

Però què és aquesta curiosa formació geològica? Semblen ser un conjunt de xaragalls o badlands, també anomenats farina de falla i segons ens ha explicat un senyor dit en termes generals i popular "capaços". Ens trobem un terreny d'unes 5 Ha, sense sòl i amb una vegetació molt pobra. Únicament podem diferenciar pins blancs. Un arbre, com sabem, que té la particularitat de créixer en les situacions més inversemblants i menys propícies per a la vida. Doncs aquestes margues blaves d'origen marí són corresponents al període Eocè de la Terra. I són el efecte de la tectònica de plaques d'aquella etapa de la terra. En aquest mateix període també es van formar els Alps i l'Himàlaia. Posteriorment arribarien les primeres glaciacions.

El resultat actual és la conseqüència de la coincidència d'un terreny pendent, d'un substrat de margues toves poc coherents i molt susceptibles a l'erosió de pluges intenses esporàdiques i, probablement també d'alguna acció humana inadequada. (No oblidem que tenim una pedrera al costat...) Així trobem un paisatge geològic de crestes i valls en un espai reduït que podrien ser representació a petita escala de les serralades i conques a escala continental.

Ampliant la nostra investigació, també sembla que trobem més àrees de margues blaves o grises aixaragallades com aquestes als municipis veïns de Castellgalí i de Marganell, entorn d'Igualada a la comarca d'Anoia i a la plana de Vic a l'Osona.

Una curiositat és el nom del barri del Raval de Sant Vicenç, La Farinera. Desconec si és efecte d'aquesta farina de falla que ocupa el terreny propé o és derivat d'altra terminologia més evident. No obstant és ben curiosa l'assimilació de termes.

Amb l'acumulació de dades al cap i l'acumulació de terrenys "trencacames" a les cames, tornem a la rotonda de Sant Vicenç on fem separació de circuits. Espe, Laura i Elena tornen cap al poble i jo continuo cap al poble de Castellgalí on he quedat amb la família.