Canal Sant Jeroni 2017

CANAL DE SANT JERONI -MONTSERRAT

Diumenge 5 de Febrer 2017

• Santa Cecília -Canal de la llum (pujada)

• Distància recorreguda: 1,83 quilòmetres

• Altitud mín: 700 metres, màx: 891 metres

• Desnivell acum. pujant: 262 metres, baixant: 168 metres

• Temps de pujada: 46 minuts

• Temps de baixada: 25 minuts

Sant Jeroni - pla de les taràntules - Monestir - Degotats - Santa Cecília

La proposta d'avui era fer cim a Sant Jeroni de Montserrat, que és el pic més alt de la muntanya a 1235 metres. Tot i que és un camí que amb certa traça i agilitat es pot fer en la majoria de trams, també pot ser una canal durilla. Especialment per la forta pendent i per l'existència d'alguns trams amb molta graveta que et fa relliscar fàcilment, si no vas assegurant els passos. Té una distància de 1.83 quilòmetres des de la font de la Teula, en els quals salvem aprox. 65o metres des de Santa Cecília fins a dalt. Avui també hem tingut el condicionant de vents forts que han fet de l'ascensió una situació una mica més difícil. Una constant atenció a les possibles pedres atacants que la muntanya ens anava llençant, a més, el vent tronador, que si més no, feia a tots els sentits estar a l'aguait més que mai.
Sortim de l'antiga abadia benedictina de Santa Cecília (678m), travessem la carretera i pugem pel camí de l'Arrel que tenim al davant, direcció Can Maçana. En res ja ens trobem davant de la Canal de St. Jeroni, per on pujarem.

La canal de la Llum rep aquest nom per ser el canal conformat pels pòsters de llum o torres elèctriques i són evidents tot el camí. Tant a la primera part més rocosa (si fem de pujada), com a la segona més camí sinuós de corriol negra, arrels i vegetació, les referències són aquests gegants de ferro.
La primera grimpada a peu de la font de la Teula és una cadena auxiliar... hem tingut de tots colors per fer amunt, quan a mig pujar un amable senyor ens diu a peu de cadena: - El camí bo és per aquí!! Casundena! resulta que té una drecera!!! Amb cara de lluç! agafem la drecera planera... La Ruth ha vist, especialment, el cel en veure el camí "bo". Gairebé es deixa els pantalons... al voler fer l'spiderman... res més dir...

Ara comença la part divertida. Fem amunt el camí paral·lel a la canal fins que arriba al seu fi. És el moment que tornem per l'esquerra a agafar la canal. Continuem pels blocs de pedra fent amunt dins d'ella. Ben aviat trobem el passamà de cadena a la roca que facilita aquest tram. Hem vist el senyal de la via Ferrada de la Teresina a terra (segurament caigut). Nosaltres seguim pujant canal amunt i ara trobem amb una escala molt ben "parida". Abans era un tauló de fusta.
Un cop arribem a la torre elèctrica (impressionants vistes que val la pena parar a gaudir) hem d'estar atentes, ja que de seguida comença el corriol més frondós, a l'esquerra. La primera vegada que l'Elena i jo vam anar, encara ens ho vam passar de llarg i de poc no fem sant Jeroni tota pel canal de pedra, fent la cabra a lo "pro". Què som burres! Aquesta vegada ho hem fet molt bé. I ara tot és camí sinuós amb pendent fins al coll que hi ha al capdamunt de la canal.

Un cop d'alt, anem a saludar al Moro (També anomenada Roca de Migdia)! Agafem l'esquerra en direcció al mirador del Moro (On hi ha l'antena de telecomunicacions). Les vistes de les agulles i de la muntanya, des d'aquest mirador, són impressionants. Aquesta agulla, cap de Moro, té la rellevància de ser la primera de la qual tenim constància escrita d'una escalada duta a terme a la muntanya.

Tornem direcció a Sant Jeroni, passem davant l'ermita del mateix nom, i en un parell de minuts ja hem fet cim. Aquesta vegada l'Àfrica i jo ens hem quedat a pocs metres, a les escales. El fred ha pogut amb la meva petita i hem decidit iniciar la tornada. 

L'Elena, la Ruth i la Laura han estat més valentes i cap al cim comarcal del Bages i l'Anoia! Foto de rigor i cap a casa!