RunningSupermamis.com

Activas, ideólogas, incansables (a veces con ideas de bombero). Si no nos encuentras por aquí, búscanos en alta montaña!! Algunas hemos sido presidentas de la comunidad de vecinos, que también da prestigio. Esperamos que disfruteis con nuestro blog, tanto como nosotras disfrutamos creándolo. Por cierto! Encantadas de conocerte!

viernes, 25 de mayo de 2018

Transequia 2017

TRANSÈQUIA 2017  

5 de març de 2017


Seguim temporada de caminades amb història medieval. Aquesta vegada saltem al S.XIV amb una bella caminada que té relació directa amb la Festa de la Misteriosa Llum manresana. Marxa obligada pels amants de les caminades, habitants del Bages i els seus voltants. No presenta cap dificultat i es pot fer perfectament amb nens petits. És un circuit gaire i plenament de vianants, excepcional en alguns trams que passes algunes carreteres. Donem sortida en diferents grups: Cris amb la seva parella i amics, Elena amb la seva filla, Mònica amb la seva filla i fill i uns amics, des de Balsareny, 24 km. Manolo i David en BTT de ruta llarga 51 km. Ruth, Heike, Facundo, Rosario, Àfrica i jo des de Sallent, 18 km. El recorregut original és una caminada popular que va des de Balsareny, passant per les mines Sallent, els horts de Sant Pedor i Sant Fruitós de Bages, fins l'estany artificial del Parc l'Agulla de Manresa. Tot i això tens les tres opcions de recorregut segons tirada i darrers anys s'han adaptat creant noves modalitats, BTT, carrera i handbike.




Fem una mica cultura: La seva creació com a caminada és de 1985 de la mà de la Jove Cambra internacional de Manresa, com a homenatge als valents treballadors que van fer possible la séquia. La història explica que el 1333 en endavant van ser uns anys de manca de pluja a la zona de Manresa. Aquesta condicionava les collites de cereals dels pobres camperols , que temien que no fos suficient per abastir a la ciutat i als respectius delmes que havien de pagar als senyors i bisbes. Amb conseqüències directes de fam, malalties i mort. La solució que van trobar els consellers de la ciutat va ser la de fer una séquia que portés aigua del Llobregat fins al terme de Manresa. El 1339 iniciaren la construcció de tan important projecte de la mà del mestre d'obres barceloní Guillem Catà. Per a fer-ho, calia el permís del rei, i recursos econòmics per a la realització de l'ambiciós projecte, parlem de 26 km en un desnivell de poc més de 10 m. A part d'impediments tècnics, la séquia va trobar oposició per part del bisbe de Vic que es negava a què passes pels seus dominis al municipi de Sallent, i els habitants de San Pedor que es van negar a pagar impostos per la seva construcció. Després d'un any de negociació el bisbe fa l'excomunió dels obrers i totes les persones que oposaven a la seva decisió de no realitzar la séquia. Malgrat tot, els obrers van continuant amb la seva construcció. El conflicte va continuar fins a la mort del bisbe el 1345, i es va poder solucionar amb el seu successor, que amb actitud més tolerant va acceptar les compensacions que li donaven a canvi del seu vistiplau. La tradició explica el final del conflicte gràcies al Misteri de la Miseriosa Llum que el bisbe oponent a la decisió de la séquia va contemplar: Una llum resplendent va arribar, provinent de la muntanya de Montserrat, fins a l'església del Carme, on va entrar per una finestra de la façana principal, al mateix temps que les campanes començaren a tocar soles. Un cop a dins es va situar sota la clau de volta de l'absis central dividint-se en tres rajos de llum (simbologia de la Santíssima Trinitat). Després, es van tornar a reunir en un de sol que sortí de l'església en direcció una altra vegada cap a Montserrat. L'explicació a aquest Misteri és que Déu es va posar a favor de la ciutat de Manresa i és per això que el bisbe va rectificar i acceptar el requeriment del poble, tot i que va morir abans de fer viable la seva rectificació de possat. El seu successor va córrer a donar solució al conflicte. La construcció de la séquia va arribar al seu fi el 1383 i avui dia encara aporta un gran cabal d'aigua a la ciutat de Manresa i la seva comarca.








El nivell organitzatiu és esplèndid i es noten els anys d'experiència en la gestió. També comentar que els últims anys els avituallaments els han fet tancats, així han mantingut un control més acorat dels participants inscrits. La tradicional botifarra a Balsareny, només començar... (Avui he tingut l'explicació a aquest fet que mai he entès) La botifarra és un oferiment del municipi de Balsareny i és per això que el donen en el seu terme. Així agafem força envers el quilòmetres venidors. Sallent la xocolata amb galetes, Sant Pedor sucs, Sant Fruitós iogurts de la mà de l'associació d'AMPANS i cigrons a l'arribar al parc. El servei d'autobús és constant per les diferents caminades i perfectament organitzat. Tot fent seguir el pausat camí de l'aigua, és sens dubte una passejada preciosa, amb un important valor paisatgístic i cultural del Bages.



 

Muntanyes russes Sant Vicenç de Castellet

 Muntanyes Russes de Sant Vicenç

 22/01/2017 
_______________________________________________________________


Una de les últimes excursions de la Laura ens va fer "dentetes"... Tot i que moltes de nosaltres ja coneixíem les espectaculars Roques Blaves de Esparreguera, mai haguéssim pensat que tant de la mà i a escala petita trobaríem aquesta meravella geològica al pati de casa!!I allà que hem anat. 




Tot sortim de Vacarisses, pugem per la urbanització de la farinera direcció al Vilar. Deixem a una banda el Castell de Castellbell i el Vilar (Castell Bellit). Castell Situat sobre un cerro molt proper a la població del Burés. Una preciosa edificació originàriament gòtica, documentat des del s. X i restaurat en segles posteriors.
Seguim la riera de Marganell fins al trencall del Serrat del Senyoret, on sortim a Sant Vicenç de castellet pel polígon industrial de les Vives. El nostre poble d'investigació geològic aquesta vegada! Pugem direcció a la pedrera i tenim com a punt de referència per la nostra descoberta, el castell de Castellet.

Aquest castell, desgraciadament, es troba en un estat molt ruïnós. Únicament queda la torre i alguns altres restos dispersos. Sota el cerro on està ubicat, hi ha les "muntanyes russes de Sant Vicenç"... i les hem trobat, les hem pujat, les hem baixat, les hem escalat!! Ara entenem el concepte de Muntanyes Russes donat de manera popular.








Però què és aquesta curiosa formació geològica? Semblen ser un conjunt de xaragalls o badlands, també anomenats farina de falla i segons ens ha explicat un senyor dit en termes generals i popular "capaços". Ens trobem un terreny d'unes 5 Ha, sense sòl i amb una vegetació molt pobra. Únicament podem diferenciar pins blancs. Un arbre, com sabem, que té la particularitat de créixer en les situacions més inversemblants i menys propícies per a la vida. Doncs aquestes margues blaves d'origen marí són corresponents al període Eocè de la Terra. I són el efecte de la tectònica de plaques d'aquella etapa de la terra. En aquest mateix període també es van formar els Alps i l'Himàlaia. Posteriorment arribarien les primeres glaciacions.








El resultat actual és la conseqüència de la coincidència d'un terreny pendent, d'un substrat de margues toves poc coherents i molt susceptibles a l'erosió de pluges intenses esporàdiques i, probablement també d'alguna acció humana inadequada. (No oblidem que tenim una pedrera al costat...) Així trobem un paisatge geològic de crestes i valls en un espai reduït que podrien ser representació a petita escala de les serralades i conques a escala continental.

Ampliant la nostra investigació, també sembla que trobem més àrees de margues blaves o grises aixaragallades com aquestes als municipis veïns de Castellgalí i de Marganell, entorn d'Igualada a la comarca d'Anoia i a la plana de Vic a l'Osona.

Una curiositat és el nom del barri del Raval de Sant Vicenç, La Farinera. Desconec si és efecte d'aquesta farina de falla que ocupa el terreny propé o és derivat d'altra terminologia més evident. No obstant és ben curiosa l'assimilació de termes.




Amb l'acumulació de dades al cap i l'acumulació de terrenys "trencacames" a les cames, tornem a la rotonda de Sant Vicenç on fem separació de circuits. Espe, Laura i Elena tornen cap al poble i jo continuo cap al poble de Castellgalí on he quedat amb la família.

Canal Sant Jeroni 2017

CANAL DE SANT JERONI -MONTSERRAT

Diumenge 5 de Febrer 2017
  • Santa Cecília -Canal de la llum (pujada)
  • Distància recorreguda: 1,83 quilòmetres
  • Altitud mín: 700 metres, màx: 891 metres
  • Desnivell acum. pujant: 262 metres, baixant: 168 metres
  • Temps de pujada: 46 minuts
  • Temps de baixada: 25 minuts

Sant Jeroni - pla de les taràntules - Monestir - Degotats - Santa Cecília


La proposta d'avui era fer cim a Sant Jeroni de Montserrat, que és el pic més alt de la muntanya a 1235 metres. Tot i que és un camí que amb certa traça i agilitat es pot fer en la majoria de trams, també pot ser una canal durilla. Especialment per la forta pendent i per l'existència d'alguns trams amb molta graveta que et fa relliscar fàcilment, si no vas assegurant els passos. Té una distància de 1.83 quilòmetres des de la font de la Teula, en els quals salvem aprox. 65o metres des de Santa Cecília fins a dalt. Avui també hem tingut el condicionant de vents forts que han fet de l'ascensió una situació una mica més difícil. Una constant atenció a les possibles pedres atacants que la muntanya ens anava llençant, a més, el vent tronador, que si més no, feia a tots els sentits estar a l'aguait més que mai.
Sortim de l'antiga abadia benedictina de Santa Cecília (678m), travessem la carretera i pugem pel camí de l'Arrel que tenim al davant, direcció Can Maçana. En res ja ens trobem davant de la Canal de St. Jeroni, per on pujarem.



La canal de la Llum rep aquest nom per ser el canal conformat pels pòsters de llum o torres elèctriques i són evidents tot el camí. Tant a la primera part més rocosa (si fem de pujada), com a la segona més camí sinuós de corriol negra, arrels i vegetació, les referències són aquests gegants de ferro.
La primera grimpada a peu de la font de la Teula és una cadena auxiliar... hem tingut de tots colors per fer amunt, quan a mig pujar un amable senyor ens diu a peu de cadena: - El camí bo és per aquí!! Casundena! resulta que té una drecera!!! Amb cara de lluç! agafem la drecera planera... La Ruth ha vist, especialment, el cel en veure el camí "bo". Gairebé es deixa els pantalons... al voler fer l'spiderman... res més dir...


Ara comença la part divertida. Fem amunt el camí paral·lel a la canal fins que arriba al seu fi. És el moment que tornem per l'esquerra a agafar la canal. Continuem pels blocs de pedra fent amunt dins d'ella. Ben aviat trobem el passamà de cadena a la roca que facilita aquest tram. Hem vist el senyal de la via Ferrada de la Teresina a terra (segurament caigut). Nosaltres seguim pujant canal amunt i ara trobem amb una escala molt ben "parida". Abans era un tauló de fusta.
Un cop arribem a la torre elèctrica (impressionants vistes que val la pena parar a gaudir) hem d'estar atentes, ja que de seguida comença el corriol més frondós, a l'esquerra. La primera vegada que l'Elena i jo vam anar, encara ens ho vam passar de llarg i de poc no fem sant Jeroni tota pel canal de pedra, fent la cabra a lo "pro". Què som burres! Aquesta vegada ho hem fet molt bé. I ara tot és camí sinuós amb pendent fins al coll que hi ha al capdamunt de la canal.





Un cop d'alt, anem a saludar al Moro (També anomenada Roca de Migdia)! Agafem l'esquerra en direcció al mirador del Moro (On hi ha l'antena de telecomunicacions). Les vistes de les agulles i de la muntanya, des d'aquest mirador, són impressionants. Aquesta agulla, cap de Moro, té la rellevància de ser la primera de la qual tenim constància escrita d'una escalada duta a terme a la muntanya.


Tornem direcció a Sant Jeroni, passem davant l'ermita del mateix nom, i en un parell de minuts ja hem fet cim. Aquesta vegada l'Àfrica i jo ens hem quedat a pocs metres, a les escales. El fred ha pogut amb la meva petita i hem decidit iniciar la tornada. 



L'Elena, la Ruth i la Laura han estat més valentes i cap al cim comarcal del Bages i l'Anoia! Foto de rigor i cap a casa!
 

Marató Vies Verdes Girona 2017

Marató Vies Verdes Girona 2017

Marató vies Verdes Girona -Platja d'Aro. 2017
42km -Girona - Plaça de la Independència
30km - Cassà de la Selva - Rambla Onze de Setembre (Ajuntament de Cassà)
21km - Llagostera - Carrer del Carrilet (CAP de Llagostera)
10km - Pavelló d'Esports de Santa Cristina d'Aro

Fantàstica Marató!! Felicitats a tot l'equip que l'ha fet possible!! Un cop més reafirmem que les curses "petites" i familiars són les millors. I dic petites dins d'un context metafòric. Ja que, increïble, el desplagué i logística que això implica. Només per aquesta uns 200 voluntaris + serveis contractats. Una obra magna!!

I magnífica atenció als avituallaments. Voluntaris entregats al màxim. Grans i canalla!! Productes naturals, encert total. Fruita, fruita deshidratada, fruits secs i begudes isotòniques de qualitat. Res de porqueries químiques constans a altes maratons. Fastigosos gels...
Serveis. Impecables en tot moment i molt ben organitzats. A més dels habituals acostumats, guardarropia, servei fisio, dutxes... esmorzar i pàrquing gratuït! Dos serveis plus, que van molt, molt bé i agraïm. Per tot això, una marató de 10!


La Cris i la Ceci, aquesta vegada no ens han pogut acompanyar. Tot i ser-hi inscrites. Cris va sortir d'una forta grip amb complicacions recentment, i Ceci lesionada. Vam sentir molt la seva falta a tota la cursa i en tot moment estavan a la nostra ment i cor. No obstant totes portàvem un trosset d'elles ... La laura va tenir una idea molt maca!!! Els seus noms a les nostres "maques" ungles liles!!! Com a corredores sabem com és de difícil prendre una decisió en aquest moment. Mentre una part de tu et diu "va" l'altre en proclama paciència! Sàvies decisions i segurament molt encertades. Cris, Ceci! el vostre cul a la següent sense falta!!!



Laura i Elena en la seva primera Marató. Ruth, Espe i Càrol la segona. En tots els casos, aprenents en el tema i no seran pas les últimes que farem. Hem gaudit i patit cada quilòmetre que anàvem avançant. Però sembla que els entrenos que hem anat fem, han sigut bons i totes l'hem acabat en perfectes condicions.



Aquesta marató ens la va recomanar la Cris pel seu fantàstic recorregut. I és ben encertat. La Ruta del Carrilet està dividida en dos trams: OLOT -GIRONA 1883 - 1969 (Ruta I) I GIRONA - SANT FELIU DE GUÍXOLS 1892- 1969 (Ruta II). La Marató Vies verdes forma part de la Ruta II i segueix part del camí de l'antic tren de via estreta de Girona. És un recorregut en línia que va de la muntanya al mar, sortint de la ciutat de Girona fins al municipi de Platja d'Aro. Passant pels municipis de Quart, Llambilles, Cassà de la Selva, Llagostera, Sant Cristina d'Aro i arribada a Castell. Platja d'Aro.

Conjuntament amb la distància de marató es combinen altres proves (10K, 21K i 30K). Fet que fa espai de festa esportiva a molts i variats nivells. Tot el recorregut és un combinat de suau pendent i corbes obertes. Amb una pic màxim de 140 mts, als 25 km entre Llagostera i Santa Cristina. Pista ampla de terra 80% i trams d'asfalt 20%. I trobem un marcatge curiós. Que inicialment et fa ballar el cap envers els quilòmetres portats i pendents. El marcatge és una seqüència de quilòmetres pendents: Falten 21 km, Falten 20 km, Falten 19 km... Inicialment et desorienta subtilment, però li trobes encant cap a mitja cursa. El fet de combinar tantes proves en un mateix recorregut obliga a fer-ho d'aquesta manera. El bon corredor adapta cames i cap a tot!!

Tot sortint de Girona acompanyem les aigües del riu Onyar. Inicialment, per la depressió tectònica de la Selva, passant per Quart, Llambilles, Cassà de la Selva fins a Llagostera. Un territori enfonsat a favor de les falles. Els sediments d'aquestes falles es van anar posant al fons i d'aquí aquest terreny pla. La seva morfologia donar lloc a terrenys fèrtils, d'aquí el seu tapís de combinació mosaica de verd, terra, pins, encines, cultius de cereals, blat i fruitals.
Arribem a Quart. Preciós poble amb una llarga història d'artesania de la terrissa datada des de l'edat mitjana. Quan un grup d'artesans s'establiren en aquesta zona, rica en terres argiloses, per desenvolupar la seva labor. Seguim fins a Llambilles, un petit poblet molt bonic que com molts altres pobles del voltant vivia de l'explotació del suro. Arribem a Cassà de la Selva. El poble del suro per excel·lència. Una curiosa rotonda en mig de la C25 ens ho fa saber. Ara si fem mitja, quilòmetre 21, Llagostera.


Continuem camí paral·lels a la C-35 i la C-65. Destaquem l'impressionant tram d'arbres d'eucaliptus que sembles entrar en un bosc paral·lel allunyat dels quilòmetres portats a les cames. A santa Cristina d'Aro (quilòmetre 32 aprox.) sembla que ja sents olor a mar. El cervell et comença a enganyar per tal continuis endavant. I ara si! toca codolar la baixada . Amb un senyorial recorregut a tocar de ma,r entrem a la zona de meta i donem pas a el que és indescriptible amb paraules i que només sent qui ho ha viscut. Ets finisher! Ets maratonià!!!
 


 

Punk Trail Pont Vilomara 2016

PUNK TRAIL PONT DE VILOMARA 2016


La primera punktrail de les supermamis. I podem donar desenllaç a aquest preàmbul de crònica... passem del nus... hi hauran moltes més!!!! Laura, Espe i una servidora, donem fe que això no s'acaba aquí. Volem més!


Dins d' una meravella de terra com és Sant Llorenç de Munt i l'Obac, però dins literalment. En aquest moment sóc incapaç de realitzar punt per punt una descripció sistemàtica de camins, corriols, dreceres, fangades, trenca-cames, rieres i més rieres per les quals ens han fet passar. 


Aquest grup de punkaires, dels que ens hem enamorat, grup d'animals aficionats a corre (i dic aficionats com elogi, jo també ho sóc)! ja poden presumir de conèixer els seus dominis i filar prim a l'hora de dissenyar el recorregut. Pujades dures i llargues, així com trams de baixada ultra tècnics, per fer-los amb un parell!!! I sorpreses, si et fan passar un rierol i penses, mira que macos són aquesta tropa... encara l'hauràs de passar, dues, tres, quatre i fins a cinc vegades més. 


Com a bones fèmines que som l'Espe i jo fèiem un sabates-mitjons fora cada cop. La Laura, que els té més pelats que nosaltres, la tercera va pensar que total, les sabates ja anaven mujades de tanta fangada que havíem menjat, així doncs peus de cigrons i a rentar sabates.
Recomanació "mamis" un parell o dos de mitjons de recanvi i tovalloleta de toilet ;), no van malament (recordeu, som mamis)!

Les vistes són fotos d'alta definició. Poder mirar el Bages des d'aquests cims és un privilegi digne de fer menció. I curses com aquestes que no són competitives, en les quals no estàs pendent del rellotge, et pots permetre sense cap pressió parar i contemplar. Això és més que un plus, per una carrera dura i bonica com aquesta. Una combinació difícil de trobar en altres tipus de trails que decanten cap al costat passeig o ritme de petar cull.






Els avituallaments, una festa!!!! Els voluntaris que hi formen aquest col·lectiu tenen un 10! Ben guanyat. Per la paciència, l'empatia i la gresca que aporten als mig morts punks que anem arribant. Ens hem trobat un ambient de bogeria en aparença, però un control increïble a l´hora d'omplir gots, plats, prepara fruita, mantenir fredes les birres als bassals... una logística, només de grans caps.




Poder decidir el recorregut a fer, llarg o curt, és un descans físic i mental. Entre d'altres perquè si et diuen que és de 15 km segurament acabaràs fent 19 o 20 km. No vull pensar la que deien era de 30. Per sort i amb bon seny els últims quilòmetres fins al pont eren de baixada, una baixada tècnica i empedregada, però baixada.

I la millor!!, el fet de ser curses sol·lidàries. Es nota aquest caliu des del primer moment. Increïble comportament dels punks envers el banc d'aliments. Taules i taules plenes. I tot per associacions locals. Un circuit molt ben tancant que t'enganxa i és transparent.

Res més! la punk ens ha entrat a vena directa! i aquesta energia que hem tingut el plaer i la sort de rebre, la volem transmetre a tothom que ens vulgui llegir, però sobretot a les nostres grans supermamis.


Comentaris (antic blog):

Postado por Laura lun, noviembre 28, 2016 10:00:55
I tornarem! I tant que tornarem! I serem més i amb més ganes! Gran organització, recurregut per totes les crestes de la zona, corriols impressionants i que dir de la gent...tant els organitzadors, els col.laboradors com els runners punkeros...molt bona gent! Ens hem quedat amb ganes de més i més!
Postado por Moisès lun, noviembre 28, 2016 05:41:35
Nomes dir... Moltes i moltes gràcies per haver vingut i colaborar amb el nostre Banc d'aliments, si a mes a mes heu pogut disfrutar de la nostre Terra, (rieres incloses XD) us esperem l'any vinent, encara que vingueu de part del Fermin heheheheh, de veritat moltes gràcies guapes!!!


 

Camins del Bandoler Capablanca

Camins del Bandoler Capablanca

Caminant per l'Obac:   Camins del Bandoler Capablanca

Excursió amb nens 26/02/2017 (Carnestoltes)Avui ha tocat una sortida de família i canalla i que millor que fer lligam entre excursió, història i Carnestoltes!
Aprofitant que és carnestoltes vam fer apostar de disfresses entonades en les Històries i Llegendes de l'Obac. Així ens hem transformat en fantàstics bandolers i camperoles que habitaven cap als s.XVI-XVII aquestes terres.

Sortida que volta els 4 - 5 km amb pujada principalment. Temps emprat amb nens, 2 hores. Amb corresponents parades per fer fotos i menjar una mica.

Donem sortida des del camp de tir de Rellinars a peu de la B-122, bàsicament per estalviar una mica de caminada als més petits. De seguida enllacem amb un tram de la via principal que anava de Barcelona a Manresa i va tenir fi al s. XIX amb l'arribada del ferrocarril. Mítica via de comunicació que sens dubte és plena d'anècdotes i relats històrics. Per aquests camins van passar traginers, correus, militars i tropes, clergues i reis, però també era encau del fenomen de l'època: 
Els Bandolers. I els van haver-hi amb gran renom com en Perot Rocaguinarda, Joan Muntada (de la colla de Rocaguinarda) i el llegendari Capablanca. Fins i tot a Rellinars una de les carreteres principals porta el seu nom. Del poble de Rellinars i parlant de llegendes, aprofito per parlar de la curiositat del seu nom. Hi ha una llegenda que parla que a finals del s. XIX els habitants de Rellinars creien que el nom del seu poble venia donat pel fet que abans de ser poble hi havia un convent de monges que només admetia religioses dones de família reial o nobles. De la presència de "Reines" creien que se'n derivaria el nom de Rellinars (1).

Seguim camí i de seguida agafem camí paral.lels a la riera de Rellinars i trobem un petit trencall a mà esquerra que ens porta a la font de carlets. Donem per segut que aquest nom té relació amb aquest tipus de bolet, els carlets o escarlets. Però també ens ve a la ment que aquestes terres en època de Franco va ser territori de carlistes tradicionals i ultraconservadors. Carlistes, Carlets...potser també aquesta relació? Font de carlistes, potser és massa nom per aixecar polseguera... en tot cas gaudim d'una bona estoneta d'aquest preciós racó i els nens aprofiten per fer de les seves... ficar peus, mans i caure de cul als bassals... Sens dubte és una preciosa font que surt de les escletxes de les roques formades per un petit cingle.






Fem fins a un segon trencall a mà dreta ara paral.lels al Torrent de la Saiola fins al serrat dels Ginebrers, on farem petita parada per menjar, descansar, beure una mica i disfrutar de les espectaculars vistes del Paller de tot l'any, la Roca Salvatge i Castellsapera.

Aprofitem per explicar a la canalla la fantàstica llegenda d'en Capablanca:
Sens dubte un dels bandolers més mitificats, ja que no existeix cap escrit i tot és relat de la tradició oral. Segons es conta, en Capablanca fou en un principi un mosso que treballava temporalment a les masies de la rodalia de Manresa. El canvi que va experimentar aquest personatge, passant de jornaler a assaltador de camins, sembla que es produí a conseqüència del desengany envers la societat, quan en Capablanca sofrí en ser robat i maltractat repetidament en el transcurs d'un viatge cap a Manresa, després d'haver-hi treballat durament.
De l'origen del seu nom hi ha dues versions, nosaltres expliquem la més senzilla als nens. I és que la va robar i l'aprofitava com a metodologia de les seves malifetes tot estira'n-la a terra i obligant als pobres caminants a deixar les coses de valor si no volien empenedir-se.




Sota el Paller de tot l'any el nostre Bandoler sembla que tenia el seu amagatall secret. Tema que enamora als nostres vailets i retomant camí comencen a pensar en una propera excursió per si de cas s'han descuidat algun algun tresor.



Gairebé a 500 metres de l'Obac Vell ens assalta un grup de terribles bandolers!!! Sort que les "simpàtiques campesines" anem ben armades!!





Tots a riure i els nens encantants amb els nostres bandolers! que pobres si s'haquessin de guanyar la vida amb aquests menesters. Aprofitem per fer una visita a la casa Vella de L'Obac on sembla donar fi la Història del nostre Bandoler Capablanca sota una bóta de vi mig borratxo i ofegat. Una fi poc digna per tan carismàtic personatge, però millor que d'un refredat com el pobre tirant lo blanc...

Un plaer, com sempre!

(1) Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Ed. Farell

Aquesta crònica formava part del blog antic de les runningsupemamis(data 26/02/17) que traspasem a l'actual blog de sortides per tal de no perdre'l. 

viernes, 18 de mayo de 2018

Els Castells de Montserrat

Els 5 castells de Montserrat :  

- Castell Collbató - Castell d'Otger - Castell de Montserrat - Castell de Marro - Castell de Guàrdia -


Parlar d'ermites a Montserrat, és saber de què parlem, pots conèixer una, dues, deu... però no és estrany, i tothom sap de què estàs parlant. Però, si diem anem a veure castells a Montserrat, ara et miren amb cara de peix. Com si diguessis allò de: "anem a buscar gamusinus!"

Però ves per on, que de castells sembla que van haver-hi. I no parlo de res nou, aquests van ser tractats, ja fa molt de temps, per historiadors i geòlegs, com el Sr. Francesc Carreras i Candi (1862 - 1937), el Sr. Buch i Parera (1902 - 1991), entre d'altres. I si fem recerca per la web, també.

Per fer-ho fàcil, hem agafat la magnífica feina del company Esgarrapacrestes, al seu blog, i al que sumem el track nostre de la ruta.  (Falten els últims quilòmetres, que el seu autor farà una dia, en treure el gos a passejar). Però com sabem que sou molt valent@s, no tindreu cap complicació en arribar.  
Altimetria - mapa


__________________________________________________________________

 Ara bé, com sempre, la nostra intenció no és donar peu a controvertides converses, envers l'existència dels castells o no, ni ofendre a ningú amb els comentaris, més aviat, és fer salut d'una manera divertida, cultural i, molt especialment, voltats d'amics i amigues amb ganes de fer xivarri.
__________________________________________________________________

Arranquem?

Grup a Collbató
 
  • Castell Collbató: 
       Coordenades UTM: 41.569532, 1.830102
Recorregut: Des del poble de Collbató pugem al turó on emplaçava el castell -visible-. Tornem al poble per buscar la drecera del Graus. Un petit sender que agafem a la dreta del carrer, que porta el mateix nom.
D'ací a poc temps, enllacem amb el camí de les Bateries o Camí Vell de Montserrat. 
  
Castell Collbato
Castell de Collbató

En venda:  4 habitacions, dos banys, cuina office, (...) donem sortida d'aquest primer castell, ara en ruïnes, del qual només ens queda part de la torre i la seva base. Ara, dalt d'un turó, amb unes vistes realment privilegiades de la muntanya de Montserrat. Parlem d'una edificació del s. X - XII, que en el seu origen va ser la porta d'accés, per a molts peregrins, cap a Montserrat.


Collbató i núvols cirrus al fons (com rínxols de cabells)

Com a curiositat, un capítol de possible "desnonament" de l'època, als Annals de Montserrat de (1258-1485). En últim testament Dn. Guillerm Durfort va donar el castell de Collbató al Monestir de Montserrat, donat el cas de mort dels seus fills barons.  De fet, aquests, van morir ben joves, i el Monestir reclamar la seva herència.
El dia que van fer presència al castell el procurador i l'escrivà, enviats pel prior del Monestir, demanaren per la viuda de Dn. Guillerm. Des de la finestra sortir la mare d'aquesta, que envià als l'emissaris a pastar fang. El seguit del "culebrón", també és digne d'una pel·lícula a lo Tarantino. 


  • Castell Otger:
        Coordenades UTM: 402.361 4.605.015

Recorregut: Seguim el camí de les Bateries fins al trencall, a l'esquerra, que ens porta a l'ermita de Sant Joan i el camí del pla de les Taràntules (on hi ha el funicular de Sant Joan). Però no arribem a aquest pla. En res, tot de pujada, això sí, intuïm el camí que marca cap a l'ermita de San Joan.


Sant Joan
  
Sortim a la pista pavimentada i anem a buscar les ruïnes de l'ermita de Santa Magdalena, entre les gorres. En aquest indret, es creu, s'ubicava aquest segon castell.


Gravat de l'aspecte de l'ermita - avui en ruïnes

Arribats a aquest castell, aprofito per fer una mica d'autobombo i us deixo l'enllaç de la recerca d'aquest castell: Castell d'Otger - Edat Mitjana Vacarisses

Castell Otger
 
Les històries d'aquest cavaller, són curioses a Montserrat. Un parador amb llegenda inclosa, molt interessant per fer amb nens o no tant nens, és el Tron de l'espassa de Montserrat, d'aquest mateix protagonista, Otger Cataló.


  • Castell del Montserrat    
        Coordenades UTM: 403.207 4.605.669


Recorregut: Ara baixem per les escales de Jacob, per agafar el camí Nou a Sant Jeroni. 

Escales de Jacob (de veritat)


Fem el camí, sentit al Pla de les Taràntules. A mà esquerra trobem el corriol que va cap Santa Anna. A la cruïlla, ens direccionem cap el Pla de la Trinitat, on ens hem de desviar una mica per cercar el tercer castell.

P.D.: Cal dir, que abans d'arribar a la Trinitat, i molt us recomano, pareu a fer unes birretes a l'ermita de Sant Benet.  Aquest noi us posa unes birres ben bones.😋

Gravat Sant Dimes


Aquest castell, sembla que, es posicionava on avui hi ha l'ermita de Sant Dimes, per sobre del monestir. Poder,  un bon punt de protecció, control i guaita envers al monestir, a la zona Tebaiada. 
Sant Dimes era conegut com el "bon lladre" i d'ací una divertida història, a lo Marx Brothers:
 


Castell de Montserrat

La llegenda, ben curiosa, ens dóna arguments a aquest nom. Doncs, explica que aquest castell va ser ocupat per un grup  de lladregots molt dolents, que tenien amenaçats als monjos, tirant-los pedrades des de dalt i amb tot tipus de malifetes ximples.  Un grup de valents van escalar i sorprendre els lladres, que van marxar escampats. 
El castell va ser enderrocat i les pedres es van aprofitar per construir l'ermita. És per això, que aquesta ermita rep també el nom de l'ermita del "Bon Lladre" o de Sant Dimes.


  • Castell del Marro   
        Coordenades UTM: 41.611995  1.817169


Recorregut: Tornem al Pla de la Trinitat, i ara el camí a seguir és el GR-172 o Camí de l'Arrel, que s'aboca directament a Santa Cecília.



Restes del "nostre" castell del Marro


La primera abadia que s'establí a Montserrat, fou Santa Cecília al s. X. 
Però, aquesta sembla que estava lligada o recolzada per un castell, molt pròxim, del qual l'ubicació és incerta.  Quan el castell no fou necessari, les seves pedres, es van reciclar per reparar els fonament de l'abadia de Santa Cecília.

Especulacions de la seva ubicació, el situen en diferents punts; A la font de Santa Cecília, a tocar el camí de la ferradura, direcció can Maçana, (Un camí de "marrades", que donava molta volta per arribar al mateix punt - d'aquí el curiós nom: El castell del Marro ), i d'altres indrets.


Hola tu!

Però nosaltres, tot fent volar la imaginació, el volem pensar ubicat, molt proper.  Just on hi ha el mirador que fa vida cap a tot el Bages i més enllà.



 

  • Castell de la Grdia 
        Coordenades UTM: 41.612286, 1.759021


Sant Pau Vell


Recorregut: Anem a buscar, novament, el Gr-172 i resseguim tota la muntanya. Per sota de la cadireta, la foradada (on fem parada obligada, en aquest excepcional espai), direcció cap al coll de Guir, en sentit can Maçana. 

La cadireta o com diu algú sonat: Petit buda 
(Pagaras birres igual)


Ben aviat, trobem la senyalització que ens indica cap a l'ermita de Sant Pau Vell. Un cop a l'ermita, si girem vista cap al turó, veiem les restes del que va ser el castell de la Guàrdia. Les restes d'un mur "Opus spictum" que van formar part d'aquest.


Castell de la Guàrdia

 
Un altre castell amb ubicació estratègica, per guaitar la part Oest de la muntanya. 

Amb el Marc mai perdreu el Nord. Si no, us fot una garrotada...


Martí y Cantó, al 1863 explicava que:  “El castillo de la Guardia, antiguamente dicho Benefacio por los buenos servicios que hacía a su alrededor, estaba de asiento en un punto desde el cual descubría y defendía las tierras de Igualada, Calaf y Manresa. Llamose de la Guardia, por tener el cargo de velar cosa de unas 20 leguas a su alrededor. Era tal su importancia, que la tradición conserva entre los ancianos de Manresa, la idea de que pretendiendo los moros dominar aquel país, hicieron sus primeros esfuerzos en apoderarse del castillo de la Guardia; y que no desistieron de su intento hasta haberlo conseguido"




Recorregut: Ara fem la tornada, ben contents!! Desfem camí cap al coll de Guiri -tot i que voliem anar al camí dels pallers-, fem una nova ruta "marrades* ara que sabem que vol dir aquesta paraula", cap a Collbató. Passant per camí de les Batalles, fins al Bruc. Així doncs, decidim passar a saludar al Timbaler. Ara si retomem camí de Vinya Nova i Collbató. Unes birres ben guanyades!

Monument al Timbaler del Bruc


_______________________________________________________

Km: Aprox. uns 30 km
Desnivell acumulat: Aprox. 3000 m
Temps: Amb parades, entrepà i fer fotos: Aprox. 10 h.

_______________________________________________________


Fonts:

- Annals de Montserrat: (1258 - 1485) Benet Ribas i Calaf, Josep Galobart i Soler 
- Visitar.cat
- Muntanya Montserrat gent.cat
- Wikiloc - ruta CASTELLADA de Marc Lonewolf