RunningSupermamis.com

Activas, ideólogas, incansables (a veces con ideas de bombero). Si no nos encuentras por aquí, búscanos en alta montaña!! Algunas hemos sido presidentas de la comunidad de vecinos, que también da prestigio. Esperamos que disfruteis con nuestro blog, tanto como nosotras disfrutamos creándolo. Por cierto! Encantadas de conocerte!

martes, 21 de mayo de 2019

Les Colònies del Llobregat II (1a part)

De Cal Casas fin a l'Ametlla de Merola


Colònies textils del Llobregat Cal Casas i Ametlla de Merola. Miscel·lània Vacarisses
Cal Casas i L'Ametlla de Merola

El riu Llobregat té una extensió de més de 170km de longitud, i des del seu naixement fins a arribar a la seva desembocadura, trobem diferents rutes per gaudir dels seus paratges: Les Fonts del Llobregat, l'embassament de La Baells, les Colònies tèxtils, la Séquia, el Delta del Llobregat,... 

En alguns punts del seu recorregut, dóna la sensació de ser un riu pobre en cabal, però no és així. El gran "boom" industrial tèxtil del segle XIX, va carregar de fàbriques els seus marges i amb això, la construcció de rescloses i canals per poder desviar l'aigua necessària per aconseguir l'energia hidràulica suficient per al seu funcionament.

El recorregut de les Colònies tèxtils del Llobregat que transcorre pel Berguedà, consta del voltant de 32km des de Cal Rosal fins a Balsareny, tot seguint els senyals del GR-270. 
Nosaltres hem repartit aquests kilòmetres en 3 etapes: la primera de Cal Rosal a Puig-Reig (d'uns 15km), la segona des de Puig-Reig a L'Ametlla de Merola (de gairebé 10km) i la tercera des de L'Ametlla de Merola fins a Balsareny (d'uns 8'5km).
La primera va quedar enllestida l'any passat, així que en aquesta ocasió, us parlarem del recorregut de Puig-Reig a l'Ametlla de Merola.

Comencem a caminar des del mateix punt de finalització de l'etapa anterior, just al darrera del CE. Puig-Reig.
Tot seguit, en arribar al primer tram de carretera, ens desviem cap a l'esquerra un moment per creuar el pont d'en Periques i veure un raconet molt maco que consta d'una font i una taula amb bancs de pedra que hi ha vora el riu.

Aquest pont és originari del s.XIII. Els Templers van voler edificar un convent a l'altra banda del riu Llobregat i per tal de poder accedir-hi, van començar la construcció del pont, però cap a l'any 1307, quan Felip IV de França va abolir l'ordre templària, la construcció es va parar.
El pont s'acabà en el primer terç del segle XIV quan adquiriren les terres l'ordre dels Hospitalaris i aquests les cediren a Arnau Cescomes, polític i eclesiàstic molt influent de l'època.
Ha passat per moltes remodelacions i reformes des de la seva construcció. L'última va acabar l'any 2001. 

Pont Periques, Puig-Reig, Colònies del Llobregat. Miscel·lània Vacarisses
Pont d'en Periques

Miscel·lània Vacarisses, Colònies del Llobregat, Puig-Reig
Baixant al raconet

Miscel·lània Vacarisses, Colònies del Llobregat, Puig-Reig
Font del costat del Pont d'en Piqueres

Tornem al nostre camí en direcció a Cal Casas, la primera colònia que trobem en el nostre itinerari. El GR ens fa passar per un tros petit de carretera abans de arribar-hi.

Cal Casas, no disposava d'equipaments bàsics per la seva proximitat al poble, es va construir només la casa de l'amo i un conjunt d'habitatges pels treballadors. La seva construcció es va fer sobre  un antic molí fariner.
La producció va començar l'any 1970 de mans de Llorenç Claret i Sorribes. 
En el 1881 els treballadors van fer una vaga que s'allargà fins a 16 setmanes per protestar contra les nefastes condicions laborals que patien: jornades de més de 12 hores, perill en el lloc de treball, el soroll, la incomoditat,...
Llorenç Mata i Pons, un important comerciant de cotó de Catalunya, va comprar Cal Casas i els seus equipaments l'any 1901. 
La fàbrica patí un incendi en el 1908, moment en què el senyor Llorenç es trobava en un àpat amb el rei Alfons XIII, el qual estava de visita a la colònia.
La família Mata es preocupava molt pel benestar dels seus treballadors, de tal manera que l'Alfred Mata i Pons va fer construir una escola que s'inaugurà en el 1925, edifici que encara porta el seu nom, i un hospital de beneficència en 1926.
La producció va cessar en el 1968 en veure que s'havia de fer unes inversions molt costoses en maquinàries que no valia la pena de fer,  a vistes d'una crisi que ja es començava a fer de notar.

Cal Casas. Casa de l'amo i fàbrica, colònies del Llobregat, Puig-Reig. Miscel·lània Vacarisses
Cal Casas. Casa de l'amo i fàbrica

Anem baixant cap al sud de Puig-Reig mentre veiem el poble a la part de dalt del nostre camí. Ens endinsem en un recorregut entre corriols i camins, on gairebé tot és sota l'ombra dels pollancres.

Miscel·lània Vacarisses, Colònies del Llobregat, Puig-Reig
Sota Puig-Reig
Miscel·lània Vacarisses, Colònies del Llobregat, Puig-Reig
A la fresqueta dels corriols

El camí es fa molt agradable fins a arribar a Cal Pons. Aquí és on parem a pair una mica la gana.
Seiem just al davant dels habitatges de la colònia. Veiem que hi ha molts reformats i habitats, però també observem que hi ha alguna fase que ha quedat abandonada.

Miscel·lània Vacarisses, Cal Pons, Colònies del Llobregat, Puig-Reig
A l'ombra d'un castanyer

Miscel·lània Vacarisses, Cal Pons, Colònies del Llobregat, Puig-Reig
Els habitatges de la colònia

Els terrenys de Cal Pons els comprà Josep Pons i Enrich l'any 1875 i començà la construcció del conjunt que formaria la colònia. Una muralla envoltava la colònia; aquesta fou derruïda durant la guerra civil. 
La fàbrica va començar a produir l'any 1880.
L'església, tot i no ser de gran magnitud, fou anomenada la Catedral de l'Alt Llobregat per la premsa de l'època.
També aquí es mobilitzaren els treballadors per les impròpies condicions laborals i patiren l'acomiadament de 150 treballadors.
La colònia va ser visitada per rei Alfons XIII l'any 1908 en una visita a la conca del Llobregat. Va fer estada a Cal Pons i es va celebrar un àpat i una missa en honor seu.
El tancament es produí l'any 1995.

Miscel·lània Vacarisses, Cal Pons, Colònies del Llobregat, Puig-Reig
Fàbrica i Torre Nova

Miscel·lània Vacarisses, Cal Pons, Catedral de l'Alt Llobregat, Colònies del Llobregat, Puig-Reig
Catedral de lAlt Llobregat

Amb les energies renovades, ens tornem a posar en marxa. Passem per davant de la Font de la Gota que mereix fer parada per fotografiar. 
Sense gairebé adonar-nos, passem pel davant de la colònia de Cal Marçal.


Miscel·lània Vacarisses, Cal Marçal, Colònies del Llobregat, Puig-Reig
Balmeta de la Font de la Gota de Xavi A.

Miscel·lània Vacarisses, Cal Marçal, Colònies del Llobregat, Puig-Reig
Font de la Gota de Jan B.

La família Torra començà a crear aquesta colònia l'any 1890. En 1915 passà a formar part de les propietats dels Pons, però en 1929, la comprà Josep Viladomiu i Santmartí, propietari de Viladomiu Vell, donant nom a la fàbrica com a Filats i Teixits Viladomiu S.A.
En el 1989 la fàbrica va haver de tancar portes.
Avui dia és més una barriada amb serveis bàsics. La turbina i el generador de la fàbrica encara es troben en funcionament i distribueix l'energia a través de la xarxa general.

Miscel·lània Vacarisses, Cal Marçal, Colònies del Llobregat, Puig-Reig
Fàbrica Filats i Teixits Viladomiu S.A.

Ara el camí fa una mica de pujada, una distància no gaire llarga i gens complicada. Passem entre corriols i camins de boscos de pins, un paisatge una mica més obert i solejat.

Miscel·lània Vacarisses, Colònies del Llobregat, Puig-Reig
Vinga va!! Que fa pujada!!

Ens retrobem tot el grup davant de la colònia de Can Vidal que ens queda just a la banda oposada del riu Llobregat en la que estem nosaltres.
Aquest paisatge és escenari d'una pel·lícula que s'estrenarà d'aquí a uns quants mesos a la gran pantalla, Terra de telers; de ben segur que serà una pel·lícula que ens farà comprendre com era la vida de les colònies tèxtils del segle XIX.

Ignasi Vidal i Balet va comprar, l'any 1892, un dels pocs terrenys que quedaven lliures per poder instal·lar una nova colònia al Berguedà. En el 1894, construeix el que serà la resclosa més alta de la zona amb 7m d'altura.
La colònia i els seus equipaments es construeixen separats de la fàbrica, acció que dóna més qualitat de vida als treballadors. Als anys 60 va arribar a albergar a  700 habitants.
Es posa en marxa res més començar el segle XX i tanca les seves portes l'any 1980. Avui en dia hi viuen unes 50 persones, en la seva majoria, els que van ser treballadors de la fàbrica.

Miscel·lània Vacarisses, Cal Vidal, Colònies del Llobregat, Puig-Reig
Resclosa de Cal Vidal

Miscel·lània Vacarisses, Cal Vidal, Colònies del Llobregat, Puig-Reig
Fàbrica de Cal Vidal

Parem a fer un petit descans abans d'arribar a Cal Riera (o Cal Manent, com també és coneguda). Aquesta colònia també ens queda a la nostra banda oposada del riu i només l'observem de lluny.

Adquirí el nom de Cal Riera en construir-se sobre el molí que pertanyia a la finca de la Casa Gran de Cal Riera. 
Aquesta colònia la fundà una societat formada per diversos industrials tèxtils: Manent, Massana, Vilaseca i Llibre.
Obrí portes l'any 1895 i les tancà l'any 1980. Actualment torna a funcionar dedicada a la filatura de cotó.

Miscel·lània Vacarisses, Cal Riera, Cal Menent, Colònies del Llobregat, Puig-Reig
Cal Riera o Cal Manent

Anem xerrant tot tornant a caminar. 
Arribem a un nou corriol de pollancres molt tranquil que ens deixa fotografies i moments maquíssims. Hi ha un tram que només escoltem els ocells cantar, fins i tot el riu avança amb calma i sense fer soroll.

Miscel·lània Vacarisses, Colònies del Llobregat, Puig-Reig
Fotògrafa fotografiada

Miscel·lània Vacarisses, Colònies del Llobregat, Puig-Reig
La foto

Miscel·lània Vacarisses, Colònies del Llobregat, Puig-Reig
Passeig vora el riu

Creuem un pont que ens fa arribar al nostre destí, l'Ametlla de Merola. Aquí ja fem un bon dinar i descasem abans de marxar cap a casa.
La gana, la calor i tenir un parc just al davant, fan que els més petits no vulguin moure's de les taules de pícnic on hem parat, així que des d'on estem plantats, podem observar els habitatges i l'església.

Miscel·lània Vacarisses, Colònies del Llobregat, Puig-Reig
Pont per on creuem el Llobregat

Miscel·lània Vacarisses, L'Ametlla de Merola, Colònies del Llobregat, Puig-Reig
Menjant un gelat davant de l'esglèsia

Miscel·lània Vacarisses, L'Ametlla de Merola, Colònies del Llobregat, Puig-Reig
A jugar!!!!!!

El nom de la colònia deriva  del  propietari de l'antic molí que hi havia, en Josep Comas i Ametlla, i del terme parroquial on es trobava, Merola.
S'inicia la construcció de la colònia  l'any 1864 de mans del que era propietari en aquell moment, en  Mateu Serra i Tauran. L'any 1870 la fàbrica ja començava a produir tot i que la seva construcció no finalitzà fins a l'any 1873.
El senyor Josep, que fou alcalde de Vilassar de Mar, va ser l'encarregat de dissenyar l'estructura de la colònia, tot ben alineat i amb places entre els edificis. Els habitatges eren casetes unifamiliars de 2 plantes. La casa de l'amo es va fer remodelant i ampliant l'antic molí fariner, al qual, van donar un aspecte de casa senyorial.
La vaga de treballadors de finals del segle XIX va provocar l'acomiadament de 200 treballadors i la direcció de la fàbrica va passar a ser del capellà del poble, que era qui feia d'intermediari entre el propietari i els treballadors.
La fàbrica va tancar portes l'any 1999.
Avui en dia la colònia manté un ampli ventall d'activitats culturals. Destaquen la teatralització dels Pastorets, tradició que es du a terme des de fa més de 100 anys.

Acabada la segona etapa, ara toca descansar i carregar energia de nou!!! Molt bona sortida cabretes!!! Fins a la propera!!!


Una gran ovació a tots els participants del concurs de fotografia!!!
Donar les gràcies al nostre patrocinador, Condis de Vacarisses, per fer de jutges!!
Aquestes són les tres fotografies guanyadores:

Miscel·lània Vacarisses,  Colònies del Llobregat, Puig-Reig
1r Judit P., 2n Jan B. i 3r Ainhoa A.




Fonts de recerca:
 El Berguedà
Wikipedia
Ajuntament de Puig-Reig
Enciclopedia.cat

jueves, 20 de diciembre de 2018

CASTANYER D'EN CUCH

UN PASSEIG PEL MONTSENY: EL CASTANYER D'EN CUCH

Castanyer Cuch miscel·lània Vacarisses Montseny
Castanyer d'en Cuch

Quan parlem de fer excursions a la tardor, un dels primers noms que ens recorre els pensaments és el Parc Natural del Massís del Montseny.  La infinitat de rutes diferents, els pantans, els rius i rieres, la gran diversitat de flora, els seus colors, collir castanyes, ... 
Mmmmmm castanyes... 
Doncs vet aquí que al Montseny trobem molts castanyers i n'hi ha un de molt especial, amb nom propi: El Castanyer d'en Cuch. 

Dit i fet! Sortideta organitzada al nostre estil,  per fer la cabra!

Deixem el cotxe a l'aparcament municipal de l'Embassament de Vallforners (després de pagar 3€ per poder-ho fer). Aquí comencem amb una mica de pujada per anar escalfant cames i despertar a les cabretes mig adormides pel viatge.
De seguida ens trobem fent una agradable passejada vorejant el Pantà de Vallforners.

Pantà Vallforners miscel·lània Vacarisses Montseny
Pantà de Vallforners

La ruta no és gens complicada, tot el recorregut es realitza per pista ampla, a estones per zones d'alzinars amb més claredat i a mesura que anem pujant, zones més humides i opaques on trobem verns i algun castanyer entre altres arbres. L'única dificultat que podríem dir que hi ha, és el desnivell positiu, en 4'5km fem 450m de desnivell, però així i tot, no és gens difícil.

Doncs com bé s'ha deixat dit, anem de pujada.
El Torrent de la Baga d'en Cuch ens acompanya gairebé tota l'estona; el seu murmuri transmet tranquil·litat, hi ha preciosos raconets per fotografiar i ens proporciona moments ben divertits a l'hora de creuar-l'ho, fins a tres vegades!!

Torrent Baga Cuch Miscel·lània Vacarisses Montseny Castanyer
Torrent de la Baga d'en Cuch

Poc abans de trobar les indicacions per desviar-nos cap al nostre objectiu, trobem una font. No té nom i no posa si és potable o no, però uns ciclistes ens comenten que ells fa anys que pedalejant per la zona i sempre han begut de la seva aigua; així que, veient que estan ben sans, donem per sentat que la seva aigua és ben bona.

Font Montseny Miscel·lania Vacarisses Cuch castanyer
La font... dels ciclistes?

I aquí el tenim!! Infants i adults ens quedem bocabadats de les seves grans dimensions.
L'escalem, el voregem, ens fiquem a dins, ... A dins de l'arbre? Doncs sí!!
I vet aquí que , encara que sembli mentida, sabem que hi va viure un carboner durant més d'un any en el 1960, una casa arbre textualment dit on tenia taula, cadires i fins i tot llar de foc!
En Cuch va patir dos incendis, un en 1936 i un altre als anys 80, però així i tot, encara és ben viu i fa unes molt bones castanyes.
Ens quedava un dubte... La seva edat. Després de diverses trucades cercant informació, un noi de l'ajuntament de Cànoves va tirar de contactes i ens va donar una mica d'informació sobre el tema: a l'estar buit per dins, no s'ha pogut fer el test de l'edat, però saben segur que uns quants centenars d'anys té segur.

Castanyer Cuch Montseny Miscel·lània Vacarisses
Pugem per aquí!!!

Castanyer Cuch Montseny Miscel·lània Vacarisses
Escalant a en Cuch

La tornada la fem pel mateix lloc, fa molt de fred i preferim no innovar molt, però abans de marxar, pugem una mica més fins a arribar a "La Casa del bosc" per fer una beguda calenteta.
Acabem molt contents i satisfets, una agradable passejada de 9km aproximadament i precioses imatges per dur a la memòria.

Castanyer Cuch Montseny Miscel·lània Vacarisses
El gran grup de cabretes


miércoles, 4 de julio de 2018

LA CARAMBOLA DE L'HOSPICI

Geocaching: La carambola de l'Hospici


El mapa geocacher

Vivim a l'època de la tecnologia, mirem on mirem, els dispositius electrònics formen part del nostre dia a dia: mòbils, consoles, tablets, gps,...
En aquesta sortida hem volgut treure profit d'aquesta invasió barrejant la natura, la cultura del nostre municipi, aquests petits aparells viciosos i, sobretot,  diversió en estat màxim.

*Què és el geocaching? 
És un joc mundial on els jugadors busquen i amaguen catxés (tota classe de contenidors) sobretot en llocs d'interès. Aquests amagatalls es registren a la pàgina oficial de  Geocaching  indicant les coordenades obtingudes a través d'un dispositiu GPS i una petita explicació de la zona a visitar. 

*Què són les coordenades?
Són una sèrie de números, obtinguts a través d'unes línies imaginàries dibuixades sobre la superfície del planeta Terra, en vertical (meridians, mesuren la longitud) i horitzontal (paral.lels, mesuren la latitud) per poder localitzar un punt exacte.

*Què és un dispositiu GPS?
El seu significat és Sistema de posició global i ens permet obtenir la posició exacta que volem saber mitjançant una xarxa de satèl.lits que hi han orbitant al voltant del planeta. Aquesta posició la sabem en forma de coordenades.

Doncs bé, sabent aquests punts clau, podem donar inici al nostre joc!!!

El punt de sortida el fem al parc de Can Serra de Vacarisses, on escalfem motors buscant un animaló una mica sospitós que ens explicarà les normes del joc.

Anna troba el Dinosaure

El Dinosure amaga en el seu interior una llista que reparteix a tots els assistents en tres grups. Cada grup té un parell de trossos de paper que formen un mapa, on hi han escrites unes coordenades. Agafem els dispositius i cada grup introdueix la sèrie numèrica que li pertany.
Caminem a través de la urbanització fins a començar a enfilar-nos per la muntanya. Els grups no triguen a separar-se. Ens trobem a la Serra de l'Hospici, la qual ens amaga raconets amb molta història.

Tots cap a la Serra de l'Hospici
Fent els corriols
Bones vistes de Montserrat

El GPS indica el punt al qual hi ha el catxé amagat, però a l'estar a la muntanya, no et marca el camí que has de seguir per arribar. El Dinosaure ha treballat molt aquella nit i a tots els encreuaments hi ha posat fites per indicar el camí correcte a seguir.

Tenim tres parades, tres tresors amagats, tres racons peculiars. Tots els grups passaran pels tres punts, però en diferent ordre.

Hostal de l'Hospici (41º35'23.2''N 1º53'17.0''E)
Restes de murs de pedra ens fan saber que anys enrera hi va haver un Mas, una casa o un hostal on poder fer parada. No es troba gairebé res d'informació sobre aquesta edificació.
Aquest és el primer punt on poder amagar un dels nostres catxés. Una pista? Mireu i busqueu bé, aquest catxé no pateix cap sequera.
Una vegada trobat, un nou tros de mapa ens dirigeix cap a les següents coordenades.

Grup 1 a l'Hostal de l'Hospici
Grup 2 cap a l'Hostal
Grup 3 signant el logbook

Font de l'Hospici (41°35'17.5"N 1°53'02.1"E) 
Zona d'aigua, i com a tal, zona de fonts. No molt lluny trobem aquesta preciosa font torrencial. Un preciós raconet que algú mima i manté polit. Un petit corriol que passa desapercebut, porta a una primera zona de descans amb una tauleta i seients de pedra. Quan dic de pedra, ho dic textualment, pedres ben grans que fan d'aquest espai una saleta ben acollidora. Una mica més endavant, la Font de l'Hospici.
Per a nosaltres el segon amagatall. La pista? A aquest no fa falta que el podin cada hivern.
Agafem el tros de mapa i a buscar les últimes coordenades.

La saleta
Trobat!!!
És aquí!!!

Puig de l'Hospici (41º35'00.2''N 1º53'21.5''E)
Ens trobem a una serra, així que hi ha d'haver el punt més alt. Al Puig de l'Hospici hi trobem un punt geodèsic, un altre enigma per desxifrar.
Què és un punt geodèsic? Doncs té molt a veure amb el joc que estem realitzant. Aquests punts formen part d'una xarxa de triangles que ens aporten coordenades exactes i ens indiquen l'altitud sobre el nivell del mar on es troben. El Puig de l'Hospici està situat a 518m.
Punt idoni d'amagatall pel nostre últim catxé. Vinga va, no falta que la demaneu. La pista és... On es troba el pi?

Puig de l'Hospici
Punt geodèsic
Buscant el catxé
Aaaaaah!! Estava aquí!!!

Acabat el joc i ben carregats de diversió, tornem al parc de Can Serra on familiars ens han preparat un bon avituallament per recuperar les forces perdudes.

(Per tenir una explicació més detallada dels racons de la Serra l'Hospici, us deixo l'enllaç del blog d'una de les nostres cabretes Edat Mitjana de Vacarisses)

Avituallament amb molt d'amor

Les cabretes exploradores!!

No dubteu en passar una bona estona entre natura i tecnologia, la carambola de l'Hospici us espera!!! 


Fonts de recerca:

viernes, 25 de mayo de 2018

Transequia 2017

TRANSÈQUIA 2017  

5 de març de 2017


Seguim temporada de caminades amb història medieval. Aquesta vegada saltem al S.XIV amb una bella caminada que té relació directa amb la Festa de la Misteriosa Llum manresana. Marxa obligada pels amants de les caminades, habitants del Bages i els seus voltants. No presenta cap dificultat i es pot fer perfectament amb nens petits. És un circuit gaire i plenament de vianants, excepcional en alguns trams que passes algunes carreteres. Donem sortida en diferents grups: Cris amb la seva parella i amics, Elena amb la seva filla, Mònica amb la seva filla i fill i uns amics, des de Balsareny, 24 km. Manolo i David en BTT de ruta llarga 51 km. Ruth, Heike, Facundo, Rosario, Àfrica i jo des de Sallent, 18 km. El recorregut original és una caminada popular que va des de Balsareny, passant per les mines Sallent, els horts de Sant Pedor i Sant Fruitós de Bages, fins l'estany artificial del Parc l'Agulla de Manresa. Tot i això tens les tres opcions de recorregut segons tirada i darrers anys s'han adaptat creant noves modalitats, BTT, carrera i handbike.




Fem una mica cultura: La seva creació com a caminada és de 1985 de la mà de la Jove Cambra internacional de Manresa, com a homenatge als valents treballadors que van fer possible la séquia. La història explica que el 1333 en endavant van ser uns anys de manca de pluja a la zona de Manresa. Aquesta condicionava les collites de cereals dels pobres camperols , que temien que no fos suficient per abastir a la ciutat i als respectius delmes que havien de pagar als senyors i bisbes. Amb conseqüències directes de fam, malalties i mort. La solució que van trobar els consellers de la ciutat va ser la de fer una séquia que portés aigua del Llobregat fins al terme de Manresa. El 1339 iniciaren la construcció de tan important projecte de la mà del mestre d'obres barceloní Guillem Catà. Per a fer-ho, calia el permís del rei, i recursos econòmics per a la realització de l'ambiciós projecte, parlem de 26 km en un desnivell de poc més de 10 m. A part d'impediments tècnics, la séquia va trobar oposició per part del bisbe de Vic que es negava a què passes pels seus dominis al municipi de Sallent, i els habitants de San Pedor que es van negar a pagar impostos per la seva construcció. Després d'un any de negociació el bisbe fa l'excomunió dels obrers i totes les persones que oposaven a la seva decisió de no realitzar la séquia. Malgrat tot, els obrers van continuant amb la seva construcció. El conflicte va continuar fins a la mort del bisbe el 1345, i es va poder solucionar amb el seu successor, que amb actitud més tolerant va acceptar les compensacions que li donaven a canvi del seu vistiplau. La tradició explica el final del conflicte gràcies al Misteri de la Miseriosa Llum que el bisbe oponent a la decisió de la séquia va contemplar: Una llum resplendent va arribar, provinent de la muntanya de Montserrat, fins a l'església del Carme, on va entrar per una finestra de la façana principal, al mateix temps que les campanes començaren a tocar soles. Un cop a dins es va situar sota la clau de volta de l'absis central dividint-se en tres rajos de llum (simbologia de la Santíssima Trinitat). Després, es van tornar a reunir en un de sol que sortí de l'església en direcció una altra vegada cap a Montserrat. L'explicació a aquest Misteri és que Déu es va posar a favor de la ciutat de Manresa i és per això que el bisbe va rectificar i acceptar el requeriment del poble, tot i que va morir abans de fer viable la seva rectificació de possat. El seu successor va córrer a donar solució al conflicte. La construcció de la séquia va arribar al seu fi el 1383 i avui dia encara aporta un gran cabal d'aigua a la ciutat de Manresa i la seva comarca.








El nivell organitzatiu és esplèndid i es noten els anys d'experiència en la gestió. També comentar que els últims anys els avituallaments els han fet tancats, així han mantingut un control més acorat dels participants inscrits. La tradicional botifarra a Balsareny, només començar... (Avui he tingut l'explicació a aquest fet que mai he entès) La botifarra és un oferiment del municipi de Balsareny i és per això que el donen en el seu terme. Així agafem força envers el quilòmetres venidors. Sallent la xocolata amb galetes, Sant Pedor sucs, Sant Fruitós iogurts de la mà de l'associació d'AMPANS i cigrons a l'arribar al parc. El servei d'autobús és constant per les diferents caminades i perfectament organitzat. Tot fent seguir el pausat camí de l'aigua, és sens dubte una passejada preciosa, amb un important valor paisatgístic i cultural del Bages.