Punk Trail Pont Vilomara 2016

PUNK TRAIL PONT DE VILOMARA 2016

La primera punktrail de les supermamis. I podem donar desenllaç a aquest preàmbul de crònica... passem del nus... hi hauran moltes més!!!! Laura, Espe i una servidora, donem fe que això no s'acaba aquí. Volem més!


Dins d' una meravella de terra com és Sant Llorenç de Munt i l'Obac, però dins literalment. En aquest moment sóc incapaç de realitzar punt per punt una descripció sistemàtica de camins, corriols, dreceres, fangades, trenca-cames, rieres i més rieres per les quals ens han fet passar. 

Aquest grup de punkaires, dels que ens hem enamorat, grup d'animals aficionats a corre (i dic aficionats com elogi, jo també ho sóc)! ja poden presumir de conèixer els seus dominis i filar prim a l'hora de dissenyar el recorregut. Pujades dures i llargues, així com trams de baixada ultra tècnics, per fer-los amb un parell!!! I sorpreses, si et fan passar un rierol i penses, mira que macos són aquesta tropa... encara l'hauràs de passar, dues, tres, quatre i fins a cinc vegades més. 

Com a bones fèmines que som l'Espe i jo fèiem un sabates-mitjons fora cada cop. La Laura, que els té més pelats que nosaltres, la tercera va pensar que total, les sabates ja anaven mujades de tanta fangada que havíem menjat, així doncs peus de cigrons i a rentar sabates.
Recomanació "mamis" un parell o dos de mitjons de recanvi i tovalloleta de toilet ;), no van malament (recordeu, som mamis)!

Les vistes són fotos d'alta definició. Poder mirar el Bages des d'aquests cims és un privilegi digne de fer menció. I curses com aquestes que no són competitives, en les quals no estàs pendent del rellotge, et pots permetre sense cap pressió parar i contemplar. Això és més que un plus, per una carrera dura i bonica com aquesta. Una combinació difícil de trobar en altres tipus de trails que decanten cap al costat passeig o ritme de petar cull.

Els avituallaments, una festa!!!! Els voluntaris que hi formen aquest col·lectiu tenen un 10! Ben guanyat. Per la paciència, l'empatia i la gresca que aporten als mig morts punks que anem arribant. Ens hem trobat un ambient de bogeria en aparença, però un control increïble a l´hora d'omplir gots, plats, prepara fruita, mantenir fredes les birres als bassals... una logística, només de grans caps.

Poder decidir el recorregut a fer, llarg o curt, és un descans físic i mental. Entre d'altres perquè si et diuen que és de 15 km segurament acabaràs fent 19 o 20 km. No vull pensar la que deien era de 30. Per sort i amb bon seny els últims quilòmetres fins al pont eren de baixada, una baixada tècnica i empedregada, però baixada.

I la millor!!, el fet de ser curses sol·lidàries. Es nota aquest caliu des del primer moment. Increïble comportament dels punks envers el banc d'aliments. Taules i taules plenes. I tot per associacions locals. Un circuit molt ben tancant que t'enganxa i és transparent.

Res més! la punk ens ha entrat a vena directa! i aquesta energia que hem tingut el plaer i la sort de rebre, la volem transmetre a tothom que ens vulgui llegir, però sobretot a les nostres grans supermamis.

Comentaris (antic blog):

Postado por Laura lun, noviembre 28, 2016 10:00:55

I tornarem! I tant que tornarem! I serem més i amb més ganes! Gran organització, recurregut per totes les crestes de la zona, corriols impressionants i que dir de la gent...tant els organitzadors, els col.laboradors com els runners punkeros...molt bona gent! Ens hem quedat amb ganes de més i més!

Postado por Moisès lun, noviembre 28, 2016 05:41:35

Nomes dir... Moltes i moltes gràcies per haver vingut i colaborar amb el nostre Banc d'aliments, si a mes a mes heu pogut disfrutar de la nostre Terra, (rieres incloses XD) us esperem l'any vinent, encara que vingueu de part del Fermin heheheheh, de veritat moltes gràcies guapes!!!