Activas, ideólogas, incansables (a veces con ideas de bombero). Si no nos encuentras por aquí, búscanos en alta montaña!! Algunas hemos sido presidentas de la comunidad de vecinos, que también da prestigio. Esperamos que disfruteis con nuestro blog, tanto como nosotras disfrutamos creándolo. Por cierto! Encantadas de conocerte!

jueves, 23 de noviembre de 2017

Un Gra de Fajol - Ulldeter

PIC DE LA DONA - BASTIMENTS - GRA DE FAJOL

Pic de la dona (2702 m) - Bastiments (2881 m) - Gra de Fajol (2714 m)

Una altra sortida de 3 x 3  (acabarem per anomenar aquests grups de sortides "tres pics i repicó", en honor al mític concurs d'humor de finals del 80'. Però certament portem un parell de sortides de 3 amics x 3 pics! En aquest cas una sargantana, una "matxos" i una runningsupermamis, més cosmopolita impossible.

Gra de Fajol - Bastiments - Coll de la Marrana
Gra de Fajol
Ruta:
  • Recorregut circular: 13 km
  • Desnivell: + 1090/-1090
  • Temps aprox.: 5 hores (amb parades ben gaudides i a l'estil "caco" - camino/corro segons diccionari Marcos)



Bastiments-fajol-dona-runningsupermamis-vallter-ulldeter
Pic de Gra de Fajol, Bastiments a dreta de la imatge i pic de la dona.

Aproximació: 
Sortim de Vic. Agafem la C-17 fins a Ripoll, continuem per la C-26, passem per Camprodon i a partir d’aquí direcció Setcases, fins arribar a Vallter 2000, per la GIV-5264.



La ruta que ens va proposar la Txell, és una circular en el sentit contrari a les agulles del rellotge. Partim de l'estació d'esquí de Vallter-2000, agaferem el corriol que fa amunt pel costat dret de l'edifici, tot mirant l'estació de cara.  Anem direcció la Porteille de Morens, buscant la frontera amb França. Fer aquesta "floritura" a la ruta, podent seguir el camí recte, hi ha estat un encert. Ens ha permès gaudir  les impressionants vistes des d'aquesta esplanada.




Girem cap al Pic de la Dona. En aquest perfil, gairebé tota l'estona caminarem al límit fronterer. Impressionants vistes en aquest punt dels Pirineus, coma* de la Portella*, coma de la dona... increïble!! tota la reserva Natural del Mantet, a la França de Languedoc, i al fons, el pic del Canigó.

Curiositat etimològica: 
* Coma (és un prat alterós, generalment situat en cims aplanats, ric de bon herbatge per la pastura.) Donat que aquesta paraula ha desaparegut del llenguatge viu, considero fer aquesta menció.
* Portella  (és un diminutiu de porta. Aquesta forma ja es feia servir al s. XI, considerat un lloc de pas estret en l'antiga marca hispànica.

Des de: Porteille de Morens - Reserva Natural Mantet - França
La Matagalls al fons, dins el massís del Montseny.

Roc Colom - Mantet - França

Canigó.
Des d'aquesta posició, dónes compte dels contrastos dels Pirineus, de la seva història i sobretot del silenci. És doncs un íntim moment per imaginar com aquesta serralada ha estat testimoni, sempre silenciós en el naixement d'una nació.
Amb aquest pensament i recordant en el meu cap, el documental de Mito y ciéncia que produir la Universidad de Zaragoza. El qual parla sobre el mite de l' orígen dels Pirineus, fem amunt.  Per tant anem pujant, els cops de vent són imprevisibles. En més d'una ocasió hem de fer cargolet amb el cos, per tal no ens vingui l'empentada i ens faci caure.

I amb aquest possat fem cim: Al pic de la dona (2702 m)
L'ascensió a aquest pic, des de Vallter és molt fàcil i és una ruta molt recomanable per fer amb canalla. Important considerà l'estació de l'any. Aquest novembre, que és quan hem fet cim, no hem trobat neu, sí  vigilar els possibles passos glaçats i especialment el vent. 
Fins aquest punt, portem uns 7 km amb 600+ i amb nens assenyats es pot trigar poc més d'1,30' h.


Cim pic de la dona amb el Gandhi

Baixem l'altra banda de la carena i decidim fer Bastiments pel dret. Hi ha l'opció de resseguir el camí o traçat que s'insinua més trepitjat,  però en veure les grimpades que teníem davant, no ens ho vam pensar gaire més. Un cop passat el coll de la Geganta,  fem llinyola recta pedres amunt per l'esquena d'Ase.
L'altra opció, una mica més llarga, però més planera és baixar una mica fins al Llac de Bacivers i pujar al Pic de Bacivers per anar carenejant fins a Bastiments.


Tirant pel dret.

Pic de la dona al fons. Vista enrera tram fet.

I des d'aquests traçat et trobes de cop la creu que fa cim. El gegantí pic de Bastiments, conegut també com a pic de Gegant (2881 m), és el denominador absolut del circ d'Ulldeter.
La creu va ser instal.lada en 1994 pel grup excursionista i esportiu Gironí, i està posicionada uns metres més a l'est de la seva cota més alta, concretament a 2875 m.

Cim Pic  de Bastiments
 
Grup complet al cim.

Després del moment foto, continuem una mica per la carena fins al vèrtex geodèsic del cim (2883m) i una mica més fins al darrer cim, on hi ha altres símbols i records a muntanyencs desapareguts.

Vèrtex Geodèsic de Bastiments i al costat el clau de cim.

"Detallazo" de la Txell. Fa pocs dies va ser el meu aniversari i quin gran record per sempre per al meu cor.  Ens va convidar a coca de xocolata amb espelmes incloses, gràcies preciosa!!
Un fred de mil dimonis dalt del cim...


Pic del Gegant.
Posat de contrabandistes.

Desfem camí, novament cap a la creu i baixem pels Emprius, fins al coll de la marrana. Pel camí de baixada, la gran sorpresa en veure entre boirina, la sempre increïble Muntanya de Montserrat.


Montserrat al fons des de Bastiments.

Un cop al coll de la marrana, la pujada al Gra de Fajol, sembla bufar i fer ampolles, però encara ho farem més encisador, i com "cabres" comencem a fer amunt per la part  pedregosa.


Txell i Gandhi, postureo abans de pujar.
I fem cim...


Creu Gra de Fajol
Gra de Fajol (2714 m), al cim hi havia una creu anterior, col·locada el 1999. Fou robada al 2010, el centre excursionista d'Esplugues la va reposar al 2012. El pic més alt està marcat amb una piqueta d'escalar, feta amb  ferro com a monument. 
El nom és ben curiós i dóna espai a xerrar sobre el. Doncs vet aquí, que el curiós nom d'aquest pic ve donat per la seva forma "piramidal", com si d'un gra de fajol es tractes.  El gra de fajol és un pseudocereal amb una forma de piràmide en miniatura. I al cantó est veiem el conegut com a petit fajol, un pic similar però més petit.


Petit Gra de Fajol des del Gra de Fajol
Si King Kong aixecara el cap...


La tornada al coll de Marrana es fa en un tres i no res. I baixar pel circ d'Ulldeter també. Molta guaita amb les plaques de neu i gel, tot fent la carena, però un cop arribem a la plana, encara el solet és present i és d'agrair.  Passem pel costat del refugi vell d'Ulldeter construït a primers del s. XX, i  considerat el primer refugi de muntanya d'Espanya.  De construcció noucentista  va romandre obert fins a la Guerra Civil, posteriorment abandonat i dinamitat pel bàndol franquista per tal de no donar aixopluc als maquis. Avui només fan del dret un parell de murs. 

El nou refugi és molt més actual del 1959 i està construït més a la vora de la carretera que dóna accés a l'estació d'esquí Vallter2000 (construïda a finals dels 70). Posicionat a una part més baixa del circ, per tal d'evitar allaus de neu. 
Al costat del nou refugi hi ha una petita barraca de pedra, sòbriament condicionada amb la seva estufa de llenya, un banc i una taula, per donar ús com a refugi lliure.
Ara només ens queda arribar a la carretera, passem els trams de corriol de l'aigua que neix del Ter i cap al parquing.


Fonts:
Wikiloc
Vissir3 - ICGC



No hay comentarios:

Publicar un comentario