Els Empedrats de Bagà

Els Empedrats  

Aquesta és una ruta pels enamorats dels salts d'aigua, els paratges màgics i la història. Una caminada que pot ser tan llarga o entretinguda com vulguem fer-la,  ja que el traçat era l'antic camí ral que feia lligam de la Cerdanya amb el Berguedà, i n'hi ha per sucar-hi pà, en tots els trams.  Antigament el camí del Pendís o dels empedrats pujava des de la casa-molí de cal Cerdanyola (avui és la casa de colònies La Salle) i pel hostalet del Forat fins a la casa Hostal de la font del Faig*.

* L'Hostal de la font del Faig, actualment derruït, era un antic hostal del camí Bagà- Cerdanya, situat sota el coll de Pendís i molt aprop de la font del Faig. El camí era transitat per traginers i era de bon servei per acollir als caminadors i les seves bèsties.

Congost d'empedrats

Inici de ruta cap els empedrats

 

Després de l'última aventura per aquestes terres, vaig quedar ben enamorada d'aquest indret i en tornar a casa vaig fer recerca per poder portar a la colla de cabretes aquestes vacances. No va haver-hi gorg o salt d'aigua on no fiquéssim el cul. L'aigua fresqueta, la calor i les ganes de fer "xip-xop", de la canalla, van amanir una curta caminada d'uns 6 km (3 km anada + 3 km de girar cua). Vam gaudir, saltar i xapotejar a l'aigua com peixets.

El recorregut actual endinsa pel vessant sud del Moixeró. Podem seguir, a contracorrent, el torrent del Pendís (també conegut com del Forat) fins al Refugi de Sant Jordi i la Font del Faig. El camí que ens proposen com a PR (petit recorregut - blanc/groc) està perfectament marcat com a PR-C 125, amb un traçat circular, d'uns 10 km aproximadament.

Localització:

Arribarem a Bagà per la C-16. A Bagà agafarem la carretera que surt en direcció a Gisclareny. Veurem a l'esquerra el riu Bastareny i passarem pel càmping de Bagà, que deixem a mà dreta. A uns 2 km, aproximadament, abans de passar el pont de Sant Joan de l'Avellanet (pont que creua el Bastareny i continua cap a Gisclareny) farem amunt per la pista de sorra prou circulable amb un cotxe normal. Allà trobem el pàrquing de la casa de colònies de La Salle Natura (Cal Cerdanyola, antic molí) i la Font Nostra.

 

Crònica:

Un cop aparcat el cotxe, veurem el camí de pujada en direcció NE que encamina cap al refugi de Sant Jordi.

El passeig és de bosc humit i fresc, tot resseguint el torrent de pujada. La canalla, amb ulls de gat enamorat, fan gest constant de treure's la roba i ficar-se a l'aigua. 

A mà esquerra trobem un primer trencall cap al "Bullidor de la Llet", on fem la nostra primera parada i donem desig als impacients bandarres.

Pont cap el Bullidor de la Llet

El Bullidor de la Llet és una espectacular font natural que mana de la roca, entre les seves fissures. La temporada bona per veure tot el seu esplendor és a la primavera i a la tardor (temps de pluges). I déu ser-ho, ja que nosaltres ho vam trobar més sec que la mojama.

Amb el cull moll i les panxes una mica plenes fem camí i ara sí, endinsem dins dels trams "empedrats". Aquest nom és originari de ser un camí com el mateix diu "empedrat". Trobem alguns trams on encara el temps fa senyals del que va ser.

Pas antic tram encara empedrat

Tot seguin camí, passarem uns trams en què travessarem unes quantes vegades el torrent seguint camins marcats amb pedres i donant petites grimpades per sobre de l'aigua. Un preciós engorjat que fa pujada i obliga a passar pel mig, fent les delícies dels nostres inquiets exploradors.

Fem amunt una mica més, fins que endinsem en espais menys rocosos. El pi, el faig, el boig, carolines, van apareixent amb timidesa. La part més espectacular ja l'hi ha hem fet. Decidim escoltar als rondinaires dels nens, que volen mullar més els banyadors, i escoltem les nostres panxolines, dit sigui de pas. És hora de dinar.

Baixem fins a l'espectacular salt d'aigua que havíem vist de pujada i allà fem la parada per menjar les increïbles truites de patates que havíem comprat i el fuet. (Amb gana i natura tot sembla més bo).

Salt d'aigua

Ara si, donem màniga llarga als encisadors ulls dels petits, que fa estona no fan més que mirar un salt d'aigua que tenim al costat. 

A un dels salts d'aigua del camí

Apa!, molls com pollets tornem cap al pàrquing de La Salle on reomplim les cantiplores de tornada a casa.

Fonts consultades:
Antics hostals de catalunya
Esgarrapacrestes blog 
Diba - Patrimoni cultural 
Rutas pirineos- blog 

Per saber més: 
1.- Les empremtes del camí ral de Bagà (Catalán) de Francesc Caballé Cantalapiedra (Autor)